Club 7 Cinema

Chabrol torna a actuar com un entomòleg, examinant la conducta autodestructiva, les vies de supervivència i la perversitat subterrània però refinada que mostra una classe social que creu haver greixat la maquinària del seu declivi (Nando Salvà, Èxit)

Des de fa prop de deu anys, Claude Chabrol es troba més enllà del bé i del mal. Continua mantenint-se fidel a la seva pròpia comèdia humana i al desig de retratar amb cinisme i amb molt d’humor un món del qual se n’ha pogut riure obertament al llarg d’una filmografia amplia, que comprèn prop de seixanta llargmetratges (Àngel Quintana, El Punt)

Les darreres pel·lícules de Claude Chabrol mostren un univers cada cop més tancat sobre si mateix, com si es dediqués a dibuixar mons que tenen més a veure amb el seu imaginari personal que amb una realitat de la qual sembla més i més allunyat a mesura que passen els anys. (Carlos Losilla, Avui)

Claude Chabrol manté el vigor i l’agilitat mental, i continua dedicant impagables comentaris punyents a la burgesia de províncies francesa, matèria d’estudi i objecte d’un retrat que va ampliant-se i renovant-se en el temps (Imma Merino, El Punt)

Ja fa temps que, amb els meus films, volia construir una mena de mural, de mosaic gegantesc, i pràcticament ja el tinc acabat. Ja tinc pensat quina serà l’última, tot i que potser la rodaré abans, perquè és la més cara (Claude Chabrol a Esteve Riambau, Avui)

Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Benoît Magimel i Ludivine Sagnier, a Una noia tallada en dos, de Claude Chabrol

CRÍTIQUES I RESSENYES

Nando Salvà (Èxit, núm. 77, suplement d’El Periódico, setmana del 16 al 22 de maig de 2008): Un Chabrol en estat pur [article sense enllaç]

(..) a Claude Chabrol se l’ha comparat sovint amb Honoré de Balzac pel complet i ajustat retrat de la burgesia francesa, urbana i de petita ciutat que els seus films tracen, encara que això sí, la seva comèdia humana acostuma a adoptar la forma d’una intriga policíaca menys detectivesca que civil (crims passionals, adulteris)

Per participar de les conclusions de Chabrol s’ha de tenir en compte, per un costat, que aquestes poden considerar-se reduccionistes (..) si no és que interpretem la seva història no tant en termes al·legòrics —que també— sinó de vocacional absurd (..). I, per un altre, que (..) Una noia tallada en dos està narrada de forma impassible, gairebé casual (..) i, per tant, insensible a la participació emocional de l’espectador (..)

***

Àngel Quintana (El Punt, 19.05.2008): Fidel a la seva pròpia comèdia humana.

***

Carlos Losilla (Avui, 23.05.2008): Sobre temes i variacions.

***

ALTRES ARTICLES
 
Imma Merino (El Punt, 01.06.2008): El fustigador de la burgesia francesa.

***

Quim Casas (Èxit, núm. 77, suplement d’El Periódico, setmana del 16 al 22 de maig de 2008): Arribisme mortal [article sense enllaç]

Chabrol ha près com a base un tràgic triangle amorós que el 1906 va alimentar la crònica de successos novaiorquesa

***

Nando Salvà (Èxit, núm. 77, suplement d’El Periódico, setmana del 16 al 22 de maig de 2008): Ludivine Sagnier [article sense enllaç]

***

ENTREVISTES

Esteve Riambau entrevista Claude Chabrol: “Si no rodo, em consolo menjant” (Avui, 21.05.2008)

Cristina Savall entrevista Claude Chabrol. Una noia tallada en dos [article sense enllaç]
(Èxit, núm. 77, suplement d’El Periódico, setmana del 16 al 22 de maig de 2008)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!