Club 7 Cinema

Un tret al cap (Tiro en la cabeza –Bat Buruan– / Un tir dans la tête), de Jaime Rosales

“(..) com a cineasta proposo un llenguatge i unes formes que, resultant desconcertants, poden contribuir a veure les coses d’una altra manera i pensar-les diferent en un moment en què les idees estan bloquejades”, va comentar Jaime Rosales (..) a Sant Sebastià (Imma Merino,  El Punt)

Pot ser que Un tret al cap sigui contemplada només com una pel·lícula sobre el terrorisme basc, però importa molt la seva proposta sobre el punt de vista: la pel·lícula és un document sobre la quotidianitat d’un terrorista filmat amb teleobjectiu i sense que sentim res del que diu, ja que aquesta és la distància imposada per Rosales entre la càmera i el personatge (Quim Casas, Èxit)

Rigorosa, austera, incòmoda, Un tret al cap acaba retratant la vida d’un home dirigit cap a un carreró sense sortida que s’ha construït ell mateix. I la càmera, com si vigilés constantment els intèrprets -tots ells no professionals-, posa el públic en una posició de voyeurs que fa la situació encara més torbadora (Carlos Losilla, Avui)

(..) sense recórrer a la paraula (amb una sola excepció), que és el que justament fa que aquesta terrible crònica d’un crim anunciat sigui tan universal. Però que no parlin no vol dir que la pel·lícula sigui muda, al contrari; Rosales utilitza els sorolls de la vida quotidiana com a elements narratius (Núria Vidal, Time Out Barcelona)

“Todos estamos invitados” -de Manuel Gutiérrez Aragón- revelava un problema que ha marcat obres tan diferents com “Yoyes”, d’Helena Taberna, on volia examinar el fenomen d’ETA per dins, o “El lobo”, de Miguel Courtois, on el terrorisme era l’excusa per construir una pel·lícula de gènere (..) La irrupció d’una pel·lícula com Un tret al cap, de Jaime Rosales, sembla canviar les coses ja que aposta per una via possibilista d’observació –llunyana– d’un fenomen davant del qual la ficció no ha parat d’estavellar-se. (Àngel Quintana, El Punt)

S’ha acusat Un tret al cap de ser un film “equidistant”. No és cert. Ho eren alguns dels primers films sobre ETA, rodats poc després de la Transició, com “La fuga de Segovia” o “La muerte de Mikel”. Amb títols recents, com “Todos estamos invitados”, ja no hi ha marge per a les ambigüitat   (Esteve Riambau, Avui)

Quan Julio Medem va rodar “La pelota vasca”, va intentar dibuixar un relat coral i sense judicis. La brunete mediàtica s’hi va acarnissar, sobretot després que el director expliqués que havia provat de trobar l’equidistància. El concepte va ser àmpliament discutit (..) La  mirada de Rosales és molt més críptica i obliga a plantejar-se preguntes, obliga a intentar comprendre (Àlex Gutiérrez, Cultura21.cat)

“(..) no hauria fet Un tret al cap si abans no hagués fet “La soledad”. El punt de vista del terrorista és possible perquè abans he fet el de la víctima” (Jaime Rosales, a Bernat Salvà, Avui)

“Un terrorista és un ésser humà (..) Però dintre d’aquest ésser humà, com dintre de cada un de nosaltres, hi ha un monstre. La majoria de nosaltres el mantenim engabiat. En el cas del terrorista, la ideologia fa sortir aquest monstre (..) Jo rebutjo els maniqueismes (Jaime Rosales, a Nando Salvà, El Periódico)

(..) no sembla que els espectadors, en vista de la recaptació dels primers dies en taquilla, estigui disposat a afrontar el repte proposat per Rosales. No semblen bons temps per a l’experimentació i les provatures formals. I, estranyament, tampoc sembla que ho siguin per a una altra mirada sobre el conflicte basc i sobre la representació del terrorisme que exclou la fàcil adhesió ideològica. Aquesta no és una pel·lícula que busqui l’adhesió, sinó la reflexió (Imma Merino, El Punt) 

Ion Arretxe, director d’art de professió, dóna vida al protagonista. L’actor, debutant, insisteix que Rosales no sabia que el 1985 va ser torturat per uns guàrdies civils que es van emparar en la llei antiterrorista. Va quedar lliure de càrrecs després de passar uns dies a Carabanchel (Cristina Savall, El Periódico)

La situació és d’una complexitat molt gran, que ve de lluny, de la dictadura, que implica unes quantes generacions d’etarres, de polítics, de policies i de ciutadans (..) La manera més insulsa i políticament correcta d’abordar-la és fent una pel·lícula muda (Xavier Montanyà, Vilaweb)

Els enllaços amb aquestes crítiques i articles, anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO -Wanda- Un tret al cap, de Jaime Rosales

Altres veus: “Un tret al cap”

***

CRÍTIQUES I RESSENYES.

Carlos Losilla (Avui, 05.10.2008): “Voyeurs” llunyans.

Núria Vidal (Time Out Barcelona, 03.10.2008): Tiro en la cabeza.

Quim Casas (Èxit, núm. 91, suplement setmanal d’ El Periódico): Una lloable mostra de narrativa experimental

Imma Merino (El Punt, 13.10.2008): L’ull del ciclop.

***

CRÒNIQUES; ALTRES ARTICLES I NOTÍCIES DE SANT SEBASTIÀ 2008.

Imma Merino (El Punt, 24.09.2008): Rosales presenta «Tiro en la cabeza», rebuda amb percepcions dividides –Tiro en la cabeza (Jaime Rosales)

Ramon Palomeras (Avui, 24.09.2008): Monument a l’absurd de Rosales –Tiro en la cabeza (Jaime Rosales)-

Cristina Savall (El Periódico, 24.09.2008): Jaime Rosales genera debat amb l’al.legat contra la violència etarra –Tiro en la cabeza (Jaime Rosales)-

Nando Salvà (El Periódico, 24.09.2008): La radicalitat necessària –Tiro en la cabeza (Jaime Rosales)-

Redacció (Diari de Girona, 24.09.2008): ´Tiro en la cabeza´ centra l´atenció mediàtica a Sant Sebastià –Tiro en la cabeza (Jaime Rosales)-

***

ALTRES ARTICLES.

Àngel Quintana (El Punt, 12.10.2008): El silenci del terrorista –La proposta del director Jaime Rosales a «Tiro en la cabeza» posa en evidència el fracàs de les ficcions en el moment de mostrar la ferida terrorista al País Basc–

Esteve Riambau (Avui, 11.10.2008): Sobren les paraules –Davant la retòrica que els uns i els altres utilitzen a l’hora de parlar del problema basc, Rosales deixa al seu personatge l’únic llenguatge amb el qual s’expressa: el tret al cap (..)-

Àlex Gutiérrez (Cultura21.cat, 05.10.2008): Rosales l’intel·ligent –Però el més interessant, per mi, (..) ha estat (..) la capacitat del film d’abordar un tema com el terrorisme sense cap moralisme ni ideologia–

Bernat Salvà (Avui, 03.10.2008): Jaime Rosales: “Costa acceptar que el terrorista és normal” -entrevista al director d’ Un tret al cap–

Nando Salvà (Èxit, núm. 91, suplement setmanal d’ El Periódico): Jaime Rosales: “La civilització ha agafat un rumb que hem de corregir”  -entrevista al director d’ Un tret al cap–

Xavier Montanyà (Vilaweb, 15.10.2008): Tret al cap –La situació és d’una complexitat molt gran (..) La manera més insulsa i políticament correcta d’abordar-la és fent una pel·lícula muda–

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!