Club 7 Cinema

Tulpan (Tulpan / Tulpan – La ragazza che non c’era), de Sergei Dvortsevoy

Dvortsevoi mostra un paisatge com el regne del vent i la polseguera, i filma meravellosament els ramats d’ovelles, a més de rodar en temps real el part d’un xai. També fa atenció als sons de les bèsties (com ara els camells que ronquen) i els xisclets de les criatures. També en fa a la cançó d’una nena i a la ràdio que escolta un nen per explicar-li al seu pare què passa al món. La vida que passa en la quotidianitat d’una gent que transita, com ara el mercader ambulant que escolta una vegada i una altra aquells “Rius de Babilònia” de Boney M. Hi ha molta poesia i també molt d’humor a “Tulpan” (Imatges del regne del vent i la polseguera, Imma Merino, El Punt)

Purs fragments de veritat en un film que és al mateix temps document i recreació (Document i recreació, Quim Casas, El Periódico)

Les pel·lícules que passen a les grans estepes kazakhs o mongoles tenen alguna cosa de “western”. De fet, quan es parla de “Tulpan”, se cita com a referent John Ford. Però més que Ford, jo diria que, salvant totes les distàncies, el que em recorda “Tulpan” és “Horizontes de grandeza” (1958) de William Wyler, sense la seva èpica i amb més humor (Tulpan, Núria Vidal, Time Out Barcelona)

FOTO © Karma Tulpan, de Sergei Dvortsevoy

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!