Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Altres veus: “S’ha declarat la guerra”, de Valérie Donzelli
Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula S’ha declarat la guerra (La guerre est déclarée | Declaration of War | Declaración de guerra | Dichiarazione di guerra), de Valérie Donzelli:
Roméo i Juliette són una parella jove, bella i feliç, però hauran d’afrontar una guerra a partir del moment en què se li descobreix un tumor cerebral maligne al seu fill de divuit mesos. No renuncien a viure per trobar l’energia que ajudi Adam a resistir. El nen resistirà i ells també, però ja no seran els mateixos i hauran de separar-se. A la vegada aquesta experiència, aquesta resistència, els unirà per sempre més. Transformant les persones en personatges, les situacions en escenes, les paraules en diàlegs, la realitat en ficció, Valérie Donzelli i Jérémie Elkraïm creen una oda a la vida a partir del drama viscut. No fan teràpia o si la fan no és només per ells: el seu film conté una energia moral que ajuda a viure (Història de Romeu i Julieta, Imma Merino, El Punt Avui – Opinió, 28.02.2012)
(..) una de les experiències més emotives i intenses que he tingut el plaer de gaudir en una sala darrerament. “Declaración de guerra” ens retorna la fe en aquell cinema amb el qual et pots identificar, i riure, i plorar, i moltes coses més, sense sentir-te pressionat ni víctima de cap tipus de xantatge emocional (Plor sense por, Carlos Losilla, El Punt Avui, 14.02.2012)
Valérie Donzelli, en el seu segon film, defuig qualsevol tipus d’exhibicionisme ploraner i es deixa apadrinar per Truffaut i Demy, entre altres referents, per aconseguir una proesa: no tan sols convertir un esquema purament fulletonesc en una mixtura enlluernant entre drama i comèdia (de vegades, fins i tot, comèdia musical), sinó també explicar una emotiva història d’amor (De l’amor i del dolor, Carlos Losilla, Ara-Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona)
Valérie Donzelli, potser a manera de catarsi, ha escollit recrear-lo de forma summament estilitzada i sensual, com una tragicomèdia surrealista plena d’idil·li, fantasia, números musicals, muntatges enèrgics i fins a tres narradors. I per molt artifici que acumuli, segueix sent una pel·lícula profundament commovedora, que celebra la força i la perseverança que troben en si mateixos els que afronten una tragèdia així (Feliç raresa -amb €nllaç-. Nando Salvà, El Periódico Cat, 10.02.2012)
Aliena a l’emoció fàcil o el maquillatge dramàtic, [Donzelli] se centra en els detalls quotidians i l’aparent rutina hospitalària, i submergeix l’espectador en l’esperança (..) Perquè la vida és una declaració de guerra i d’amor, dos termes gens antitètics (Guerra a la mort -sense enllaç-, Lluís Bonet Mojica, La Vanguardia Cat, 10.02.2012)
El 30 d’agost del 2011 el diari francès “Libération” va saludar l’estrena de “Declaración de guerra” dedicant-li la portada. El gest reconeixia el talent artístic de la directora Valérie Donzelli (..). Però sobretot valorava el coratge polític d’un film que és alhora un cant a les ganes de viure i un elogi de la sanitat pública (..) En una escena, la parella decideix que no faran la guerra pel seu compte, que no buscaran respostes mèdiques a internet (..) El que fan és compartir la lluita amb la família, els metges i l’equip sanitari. Donzelli socialitza el combat i explica la seva història sense presentar-la com un cas excepcional. No hi ha heroisme individual, sinó un reconeixement de la feina col·lectiva. Aquest és el valor polític que van veure a “Libération”. Contra el campi qui pugui indivisualista, la pel·lícula aposta per l’amor i la sanitat pública (Un cant a la vida i a la sanitat pública -amb €nllaç-, Xavier Cervantes, Ara, 10.02.2012)
***
FOTO © Golem S’ha declarat la guerra, de Valérie Donzelli
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I el més valuós és això de trencar amb els tòpics del melodrama tipus “Estrenos TV”, els pares ens semblen o uns herois o ara uns babaus, o ara uns pobres diables als quals la vida els supera. Com la vida mateixa.
Saluts,
JULIÁN.