Club 7 Cinema

Foto [SAGRERA] Setembres, de Carles Bosch

Raquel Font, a l’article L’amor a la presó, publicat a l’ Avui de 20 de juliol de 2007 ens ha fet una acurada presentació de Setembres, amb el resum de la qual ens situarem abans d’entrar en el què n’ha dit la crítica cinematogràfica.

El Festival de la Cançó que se celebra cada setembre a la presó de Soto del Real, a Madrid, és el punt de partida (..) d’aquest documental que mostra un any de la vida -i de la rutina- de quatre dones i quatre homes reclusos. Considera que els temes principals de Setembres són la pèrdua de llibertat i les relacions amoroses i recull unes declaracions del director, Carles Bosch, que ho avalen: "Volia explicar la presó a través de l’amor però al final potser he explicat l’amor a través de la presó". Comenta que els protagonistes són vuit persones que es van presentar al Festival buscant "una excusa per sortir de la cel·la" i remarca que Bosch trenca alguns dels grans tòpics sobre les presons, entrant en una reflexió sobre si realment les presons serveixen per reinserir o només per castigar. I finalment, Raquel Font explica la gènesi del projecte, com va nàixer la pel·lícula.

El resum del què n’han opinat Toni Vall (Benzina), Quim Casas (Èxit, d’ El Periódico) i Carles Ribas (Diari de Girona), clicant aquí: Vull llegir la resta de l’article.

Per Quim Casas (Èxit, núm. 42, suplement d’ El Periódico, setmana del 19 al 25 de juliol de 2007), Carles Bosch proposa una mirada íntima a la realitat carcerària i pren com a pretext el concurs anual de cançons que té lloc a diversos centres penitenciaris. Descriu les trobades dels interns com una mena d’oasi de calma i reafirmació en el dur dia a dia de la presó, mentre la càmera la càmera reflecteix la història fragmentada dels diversos personatges (..), tots (..), amb prou pes específic. I acaba Quim Casas la seva crítica parlant de José Gardoqui, que va ser bateria dels Burning els anys vuintanta, perquè és un dels protagonistes de Setembres i diu que, quan aquest canta ‘La chica de ayer’ al concurs musical, bona part del pes tràgic de cert pop espanyol envaeix la pantalla.

La crítica de Quim Casas a aquest film que qualifica d’atent i equànime, "Cançons a la presó" [article sense enllaç], podem llegir-la a la pàgina 1º3 del número 42 d’ Èxit, suplement d’ El Periódico (setmana del 19 al 25 de juliol de 2007).

Toni Vall (Benzina, núm.18, agost de 2007) comença el seu article clarificant les coses. D’una banda, evoca les ficcions que han arribat a conformar allò que anomenem "les pel·lícules de presons". Per altre cantó, posa els punts sobres les "i" en l’enrenou del que etiquetem com a "documental", amb tot l’embolic que s’ha generat amb conceptes com fals documental, recreació i narrativització…. Ve a tomb aquesta -desfogadora- clarificació de Toni Vall, perquè, com  ell afirma, és en aquest context que rebem una proposta com Setembres… I tot seguit se centra ja en la pel·lícula, de la qual destaca l’original i lúcida mirada a unes vides esberlades per l’infortuni, per la imprudència o, arribem a pensar-ho, pel destí. Considera que el trànsit de la festivitat -del concurs de cançó- a l’amargor -dels que estan interns- és el que fa agafar volada a aquest documental que, malgrat coquetejar a estones amb la convencionalitat, convenç l’espectador per la seva força, a còpia d’emotivitat i bon ofici. Tanmateix, per Vall, el gran valor d’aquest film són els seus protagonistes, per bé que precisament el que pot arribar a tenir d’exercici perillós, Setembres, és que pot tendir a carregar les tintes de mala manera. Aclareix de seguida que Carles Bosch no hi cau, tot i la seva constant tendència al subratllat musical i a la que suposa inevitable santificació dels personatges. Del costat tècnic del film, Vall assenyala l’enlluernadora precisió en tots i cadascun dels plans (..) que la càmera és sempre al lloc més indicat… 

La crítica sencera de Toni Vall, "Imaginar la llum" [article sense enllaç], podem llegir-la a la pàgina 29 del número 18 de Benzina (agost de 2007).

Recordem que Xavi Serra entrevista Carles Bosch, al número 19 (setembre de 2007) de Benzina: "Entre reixes" [article sense enllaç].

Carles Ribas ( Diari de Girona, 11 de setembre de 2007) es fa ressó, d’entrada, de la (relativa) normalització dels documentals a les sales de cinema i de com, la bona acollida que han tingut per part del públic, ha fet que distribuïdores i exhibidors  hagin volgut exprèmer-ho massa, arribant a donar gat per llebre. Considera, però, que no és el cas de Setembres, el darrer treball de Carles Bosch. Per Ribas, el documentalista s´ha decidit, amb Setembres, a fer un pas més enllà, centrant-se en una temàtica molt menys mediàtica -que la de Balseros– i en un espai totalment delimitat. Ens mostra un seguit de mirades a personatges que fàcilment consideraríem marginals i que gràcies a aquest apropament ens atrevim a escoltar. Remarca que Carles Bosch, tot i tenir una mirada pròpia i consistent, enfila en certa manera el camí traçat pel mestre Quim Jordà a l´hora de realitzar els seus treballs: defugir tòpics, posicions viciades o temàtiques estel·lars per crear quelcom nou a través de parar l´orella i d´establir un respecte mutu envers els personatges i les seves històries particulars.

Podem llegir la crítica sencera de Carles Ribas, clicant aquí: Viure entre reixes

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!