Club 7 Cinema

Promet-m’ho (Zavet (Promis Me) / Prométeme / Promets-moi), d’ Emir Kusturica.

(..) l’odissea de l’adolescent que arriba a la ciutat i es troba amb un món caòtic i inextricable es transforma en un artefacte purament mecànic, sense la vida que pretén regalimar, carregós i inacabable (Carlos Losilla, Avui)

(..) administra amb astúcia tots els recursos d’un determinat cinema buit, ornamental, perdut entre el joc de les formes. És un cant a l’excés; és a dir, a allò que està de més, afegitó a unes formes que podrien ser tradicionals (Xavier Sáez, Time Out Barcelona)

(..) sempre al límit d’unes possibilitats expressives que van arribar al zènit amb Underground. Des d’aleshores, Kusturica repeteix un discurs similar afegint nous elements al seu delirant univers audiovisual (Quim Casas, Èxit)

(..) jo no estic en sintonia amb el meu temps, sinó amb el de fa 30 anys (Emir Kusturica a Ramon Vendrell, El Periódico)

Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Promet-m’ho, d’Emir Kusturica

Altres veus: Promet-m’ho

***

Carlos Losilla (Avui, 11.07.2008): Del barroc al rococó.

***

Xavier Saéz (Time Out Barcelona, 11.07.2008): Prométeme.

***

Quim Casas (Èxit, núm. 85, suplement d’ El Periódico): Un “cartoon” balcànic [article sense enllaç].

Amb Kusturica no hi ha mitges tintes: a agrada o irrita (..) La seva manera de narrar, els temes que tracta, les músiques que utilitza i el treball d’interpretació van en aquesta línia, sempre al límit d’unes possibilitats expressives (..)

L’inici del film és Kusturica cent per cent (..) Després hi ha fantasia (..), una certa tendresa, poti-poti narratiu, números de barraca de fira, imaginació i repetició. Així és Kusturica (..)

***

ENTREVISTA

Ramon Vendrell (El Periódico, 11.07.2008) entrevista Emir Kusturica: “M’agrada la idea de no anar a la moda”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!