Postdata: t’estimo (P.S. I Love You / Posdata: Te quiero), de Richard LaGravenese.
(..) una pel·lícula que combina ingredients bàsics seguint una recepta clàssica però ben cuinada: el gust no sorprèn, però el plat entra per la vista i deixa un bon regust al paladar (Judith Vives, Capgròs i bloc Espaiisidor)
Se’ns escatima (..) allò que constituïa el nus de les grans comèdies clàssiques, l’afinitat espiritual entre els enamorats, que aquí es dóna per descomptada en benefici de la superioritat moral del personatge masculí, capaç de guiar la vida de la protagonista fins i tot més enllà de la tomba (..) Jo, si fos dona, m’empiparia (Carlos Losilla, Avui)
No hi ha res més. El cinema? De vacances. Els sentiments? De llagrimeta fàcil. Els actors? Fent el que poden (Núria Vidal, Time Out Barcelona)
(..) és més una barreja entre “Ghost” i una cançó de Celine Dion que una exploració legítima de com recuperar l’equilibri emocional després de la mort d’un ésser estimat (Nando Salvà, Èxit)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l’article.
FOTO Hilary Swank i Gerard Butler, a Postdata: t’estimo, de Richard LaGravenese
Altres veus: “Postdata: t’estimo”
***
Crítiques i ressenyes
Judith Vives (Capgròs i bloc Espaiisidor,17.07.2008): Recepta clàssica ben cuinada.
Carlos Losilla (Avui, 14.07.2008): Romanticisme en temps de crisi.
Núria Vidal (Time Out Barcelona, 11.07.2008): Posdata: te quiero.
Nando Salvà (Èxit, núm. 85, suplement d’ El Periódico): Això no és amor [article sense enllaç].
(..) una pel·lícula com aquesta, que recorre a la il·lusió adolescent de ‘amor immortal per mirar d’aconseguir alhora la profunditat del realisme emocional i la lleugeresa d’una fantasia romàntica (..)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!