Ningú no en sap res dels gats perses (Kasi az gorbehaye irani khabar nadareh / No One Knows About Persian Cats / Nadie sabe nada de gatos persas / Les chats persans / I gatti persiani), de Bahman Ghobadi
(..) un retrat vital del fervor creatiu de l’ “underground” musical iranià a partir de la història de dos músics que intenten formar una banda (..) Les aventures de Negar i Ashkan ens posen en contacte amb una realitat insòlita, malgrat la mirada de Ghobadi, tan enèrgica com superficial, qui sembla massa conscient d’estar fent la seva feina per al condescendent consum occidental (Nadie sabe nada de gatos persas, Sergi Sánchez, Time Out Barcelona)
Al director li funciona molt millor la part més documental, la que pren el pols a la realitat de la música verdaderament underground del seu país –ja que es practica allà, al subsòl, d’amagat de la policia–, que no l’estricta i pura ficció dramàtica (Els sons de Teheran, Quim Casas, El Periódico)
(..) documenta amb vitalitat i energia els riscos -que van des de la censura a la presó- que corren els que es dediquen una art que, segons certa lectura de l’Islam, és impura perquè produeix alegria. La (relativa) llàstima és que el desenllaç melodramatitza excessivament el que fins aleshores destacava per la seva radical versemblança (Rockers vs. aiatol·làs, Xavier Roca, Avui)
FOTO © Wild Bunch Ningú no en sap res dels gats perses, de Bahman Ghobadi
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!