Club 7 Cinema

Sinopsi: Ran de la sobtada mort de l’alcalde de la ciutat, nomenen en Pierre, jove metge idealista, per a substituir-lo. Pretén seguir la política del seu predecessor, que somiava rehabilitar aquest barri obrer. La Haby, una jove francesa d’origen malià que viu en un dels blocs de pisos en ruïnes, es nega que la seva família sigui expulsada del barri on va créixer.

“Los indeseables” / Bâtiment 5″ / “Gli Indesiderabili”. Producció: França. Any: 2023. Durada: 1h45. Direcció: Ladj LY. Guió: Ladj Ly, Giordano Gederlini.

Repartiment:  Anta Diaw (Haby Keita), Alexis Manenti (Pierre Forges), Aristote Luyindula (Blaz), Steve Tientcheu (Roger Roche), Aurélia Petit (Nathalie Forges), Jeanne Balibar (Agnès Millas).

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Festivals: Toronto 2023 – Special Presentations | Sant Sebastià 2023 – Perlak.

Articles publicats ran de l’estrena a Catalunya.

Dels miserables als indesitjables, article de Jordi Camps i Linnell, al ‘Full de Sala del Cinema Truffaut’: (..) Han passat cinc anys i aquelles espurnes d’agitació social no semblen haver-se apagat. Al contrari. Amb una França que va a pitjor amb la puixança ferma de la ultradreta que ho impregna tot, la tensió ha augmentat i la fractura social no para d’eixamplar-se (bé, quin país europeu se’n deslliura?). Un escenari al qual aquest cineasta-activista ens torna a submergir, en aquesta ocasió per centrar-se més en la vida d’aquells que viuen i pateixen les condicions difícils diàries, concretament els veïns d’un edifici amb unes condicions pèssimes que està sota l’amenaça constant del desallotjament. Amb el mateix esperit combatiu, passem d’aquells miserables a “Els indesitjables” (..). Trobem com aquests es veuen amenaçats per una operació especulativa encoberta que pretén enderrocar l’immoble amb l’excusa que hi ha perill pels seus habitants. Com així passarà quan es produeix un accident que desencadenarà un seguit d’esdeveniments que afectaran directament una treballadora social i al seu millor amic; al nou alcalde, un metge jove i idealista que poc tardarà a ser dominat per un sistema immobilista; i un tinent d’alcalde provinent d’aquest barri i que fa temps es mou entre aigües en benefici propi. Un taulell de personatges i uns fets que coneix de prop Ladj Ly, al qual com ha explicat en entrevistes va patir una situació similar quan als seus pares els van expropiar el pis tot just quan van acabar de pagar-lo. D’aquí a què vulgui deixar clara la seva denúncia, l’expulsió dels habitants d’aquests barris, i que tot es resumeix en reflectir com aquesta gent viu en condicions difícils i moren en condicions difícils. (..) És una dura crítica al sistema, però malgrat que hi ha algunes bones seqüències, el perd la poca finor i el traç gruixut d’altres. Especialment, les que tenen a veure amb Blas, un personatge marcat per un pessimisme que deriva en la violència, i que traspua la ràbia continguda del cineasta rere la càmera. Per contra, trobem Haby, optimista i ben combativa, l’altra cara de la moneda, aquella que encara confia que lluitant des de dins del sistema, com ara presentar-se a unes eleccions i prendre el poder, és possible capgirar les coses. «Jo seré la futura alcaldessa», proclama. El dubte que ens queda en concloure la pel·lícula és si els problemes racials i de classe tan arrelats a la societat tindran mai una solució (..).

La ràbia de la ‘banlieue’ explicada per un cineasta de la ‘banlieue’, crítica de Paula Arantzazu Ruiz, al diari ‘Ara’: La crisi d’identitat a França i la desconfiança cap als polítics ja fa temps que incendia els suburbis del país veí, escenaris d’un magma de malestar en què els desnonaments, la violència policial, la delinqüència i el racisme són gairebé fets quotidians. (..) Ladj Ly sembla voler autoimposar-se la missió d’explicar el drama de les ‘banlieues’: els problemes d’aquests ciutadans, considerats de segona o tercera classe, la frustració de les comunitats de descendència migrant i la còlera de la perifèria. Ly practica una poètica agressiva en què la tensió domina la posada en escena i qualsevol element sembla dissenyat per fer que la història esclati, costi el que costi. No importa si algunes decisions afecten la versemblança o si la història és clarament maniquea. (..) A diferència del cop d’efecte del seu debut [“Els miserables”], aquí tot fa aigües, ja que la pel·lícula està especialment mal escrita. El film fa enrabiar, però per les raons equivocades.

El cine ‘banlieule’ de Ladj Ly, article de Nando Salvà, al diari ‘El Periódico’: “Macron va quedar commocionat després de veure-la, ens va dir que prendria mesures contra la pobresa i la violència que assolen aquestes àrees”, explica Ladj Ly sobre l’encara president de França al reflexionar sobre l’impacte social del seu primer llargmetratge de ficció, “Els miserables” (2018) (..) “Però no va fer res. Perquè no hi ha cap voluntat política per millorar les coses. Els polítics ens han fallat, només atenen els seus propis interessos. I, mentrestant, als barris parisencs cada mes maten almenys un jove. I les morts no pararan. Per això és obvi que he de continuar parlant del que passa allà”, explica el director, tan rotund amb les seves paraules com amb el seu cine. (..) “Quan vaig començar a escriure “Els miserables”, la vaig concebre com la primera part d’una trilogia sobre la història del meu barri, Montfermeil”, matisa Ly. “L’objectiu és cobrir 30 anys: aquella pel·lícula transcorria en l’època actual, “Los indeseables” ho fa al voltant del 2005 i la tercera pel·lícula se situarà als anys 90″. (..) Majoritàriament, les situacions que planteja estan basades en successos reals. “Tot està inspirat en gent que conec; els meus propis pares van ser obligats a evacuar la seva casa quan jo tenia uns vint anys, i a canvi els van donar uns 15.000 euros, els van estafar”, recorda Ly. “Jo em vaig iniciar com a narrador en l’àmbit del documental, i soc incapaç d’allunyar-me’n del tot. Per a mi, la càmera és una arma o, si més no, una eina amb què intentar canviar les coses”. (..) Recentment, va coescriure “Atenea” (2022), la pel·lícula més recent com a director de Gavras –fill del cineasta Costa Gavras-, una altra incendiària historia de violència als suburbis. En tot aquest temps, reconeix, el seu cine no ha servit per a una millora efectiva de la situació. “Bona part del problema és conseqüència de la ferida oberta durant el colonialisme i el postcolonialisme, encara no tancada –assenyala–. El problema de França és que no vol reconèixer el seu passat. I, mentre continuïn sense assumir responsabilitats, les coses no se solucionaran”. Malgrat això, afegeix, no ha perdut gens la motivació. “No puc permetre-m’ho. Potser hauria volgut créixer en un barri ric, però no ha sigut així. Tinc una batalla per entaular, i la lliuraré costi el que costi. Formo part de la primera generació de malians que van arribar a França, i hem d’assegurar una possibilitat d’integració real per als nostres fills” (..).

Perfil del director.

Ladj Ly (03.01.1978, París), fill de pares de Mali, comença la seva trajectòria dins del col·lectiu Kourtrajmé, fundat l’any 1995 pels seus amics de la infància Kim Chapiron i Romain Gavras. És com a actor que entra al cinema i després com a director, amb el seu primer curtmetratge “Montfermeil les bosquets” el 1997. Paral·lelament, fa molt de temps que realitza ‘making off’. L’any 2004, va coescriure el documental “28 Millimètres” amb el fotògraf JR que penja retrats en gran format a parets de Clichy, Montfermeil i París. El 2016 va dirigir l’espot publicitari “Marakani” a Mali per a l’ONG de solidaritat internacional de Max Havelaar França. Arran dels disturbis de 2005 provocats per la mort de dos joves, Zyed Benna i Bouna Traoré, en un transformador elèctric a Clichy-sous-Bois, Ladj Ly decideix filmar el seu barri durant un any i  fer-ne un documental el 2007 anomenat “365 Jours à Clichy-Montfermeil“. Continua la seva tasca com a documentalista, produint el 2014 “365 Jours au Mali”, el testimoni d’una regió en plena ebullició on milícies i tuaregs es preparen per a la guerra. El 2017 va dirigir el seu curtmetratge “Les Misérables“, pel qual va ser nominat als César 2018 i premiat al festival de Clermont-Ferrand. El mateix any, va codirigir amb Stéphane de Freitas el documental “En veu alta” també nominat als César (disponible a FilminCat, que el presenten així: En temps de soroll i fúria, demagògia i populisme, benvinguda sigui aquesta excel·lent pel·lícula documental protagonitzada per un professor i el seu grup d’alumnes que participen en el concurs més gran d’oratòria del món). El 2019 va presentar el seu primer llargmetratge “Els Miserables“, seleccionat a Competició al Festival de Canes, on guanyà el Premi del Jurat (disponible a FilminCat, que el presenten així: Un impactant thriller social que bé podríem assenyalar com l’altra cara de la moneda de “En veu alta”. Una cosa així com un explosiu còctel entre “Training Day”, “El Odio”, “71” i “Polisse” que sembla estar dirigit pel pols i múscul que caracteritza el cinema de Jacques Audiard. Stéphane acaba d’unir-se a la Brigada de Lluita contra la Delinqüència de Montfermeil, un suburbi a l’est de París. Allà coneix als seus nous companys, Chris i Gwada, dos agents experimentats en les enormes tensions que existeixen entre els diferents grups organitzats pel control del barri), i  tot seguit s’endugué 4 César (César du Public, Millor pel·lícula, millor actor promesa, millor muntatge). Ladj Ly ha tornat el 2023 amb “Los indeseables” / “Bâtiment 5” / “Gli Indesiderabili”, presentada al Festival Internacional de Cinema de Toronto.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!