Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

16 de juny de 2024
0 comentaris

Altres veus: “Green Border”, d’ Agnieszka Holland

En els boscos pantanosos que conformen l’anomenada “frontera verda”( la ‘Green Border’ del títol) entre Bielorússia i Polònia, els refugiats de l’Orient Mitjà i l’Àfrica que intenten arribar a la Unió Europea queden entrampats en una crisi geopolítica cínicament dissenyada pel dictador bielorús Aleksandr Lukaixenko. En un intent de provocar Europa, els refugiats són atrets a la frontera mitjançant propaganda que promet un pas fàcil a la UE. Les vides de la Julia, una activista acabada de reclutar que ha renunciat a una vida confortable, en Jan, un jove guàrdia fronterer, i una família siriana, s’entrellacen, com a peons en aquesta guerra oculta: aquesta és la sinopsi de “Green Border” / “Il Confine Verde” / “Zielona Granica”, de la directora polonesa Agnieszka Holand, que s’ha estrenat a Catalunya.

Amb Jalal Altawil, Maja Ostaszewska, Tomasz Włosok, Behi Djanati Atai, Mohamad Al Rashi, Dalia Naous.

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Festivals: Mostra de Venècia 2023 – Competició.

Algunes reaccions a la projecció del film a la Mostra de Venècia:

Sergi Sánchez, a Twitter: Crua, efectista i maniquea, “Green Border” retrata la política del govern polonès amb la immigració extracomunitària per excés i acumulació, com si qualsevol presa de consciència passés per esprémer el patiment aliè fins que no quedi ni una gota de sang. En canvi, Peter Bradshaw, a la crítica per a ‘The Guardian’ li posa 4 estrelles sobre 5 i en diu: Amb 74 anys, la cineasta polonesa Agnieszka Holland no ha perdut gens la seva passió -ni compassió- i aquest drama brutal, enfadat i esgotador, en blanc i negre ombrívol, és reconeixible com una obra de la directora que va fer “Europa Europa” el 1990. És sobre la zona d’exclusió de la “frontera verda” entre Polònia i Bielorússia, ara la ubicació d’una prova aparentment inacabable per als refugiats. Amb una malícia astuta, el president de Bielorússia, Alexander Lukashenko, ha permès en els darrers anys l’admissió de refugiats, animant cínicament la seva esperança de travessar fàcilment des d’allà a peu la frontera cap a Polònia i la UE a través del bosc de Białowieża, però només com a manera de castigar i minant la Unió Europea per les seves sancions contra Bielorússia. Ha convertit eficaçment aquestes ànimes desesperades en una arma i la força fronterera polonesa, cada cop més ressentida i agressiva, evita la necessitat burocràtica d’alimentar i allotjar aquests nous arribats en campaments i simplement els llença per sobre de la tanca de filferro de pues, on viuen i moren al bosc erm. L’estratègia de desestabilització de la “frontera verda” de Bielorússia ajuda a empènyer Polònia a la xenofòbia paranoica, precisament l’estat d’ànim geopolític que Lukaixenko (i Putin) troben agradable. (..) És una pel·lícula ombrívola, però apassionant, en el que semblen dos gèneres separats: una pel·lícula sobre el front oriental de la segona guerra mundial, o la primera guerra mundial, o potser una pel·lícula futurista completament diferent: un drama postapocalíptic on el bosc és el lloc d’alguna lluita frenètica per la supervivència viscuda per persones la humanitat de les quals els ha estat despullada gairebé completament, com per una explosió nuclear o un atac de guerra germinal. (..) “Green Border” és un rellotge dur: un cop de puny al plexe solar. Però un testimoni cinematogràfic vital del que està passant a Europa ara mateix.

Articles publicats ran de l’estrena a Catalunya.

La violència fronterera de l’Europa fortalesa, crítica d’Eulàlia Iglesias, a ‘Filmtopia’: (..) respon a la voluntat de no tancar els ulls davant d’una realitat brutal i contemporània que té lloc al llindar d’una Europa que es blinda en contra dels refugiats i immigrants que truquen a les seves portes tot fugint de guerres i misèries. (..) Aquest és el context que Holland descriu a “Green Border” a partir de tres perspectives diferents: la d’una família de Síria i una dona afganesa que fan pinya per intentar romandre a Polònia; la dels militars entrenats en l’odi a aquests refugiats (“no són persones, són armes de Putin i Lukaixenko”, els adoctrinen a les casernes) representats a través d’un jove soldat a punt d’esdevenir pare, en Jan (Tomasz Włosok); i el de les xarxes clandestines que s’organitzen per ajudar aquestes figures vulnerables malgrat la persecució del govern polonès. La directora trena un drama en blanc i negre que avança al ritme angoixant d’un grup de persones desesperades per romandre a un país mentre fugen de tot tipus de controls o són deportades a un i altre cantó de la frontera. És en el seguiment de les tribulacions dels refugiats que la pel·lícula s’endinsa, no només de forma literal, en territoris pantanosos pel que fa a la representació de l’horror. Holland vol transmetre la desesperació dels protagonistes, la violència i les humiliacions que pateixen en l’intent de romandre en una Unió Europea amb uns responsables que no són capaços de respectar els mínims drets humans (..).

Quin sentit té exhibir les atrocitats morals del drama migratori?, crítica de Paula Arantzazu Ruiz, al diari ‘Ara’: (..) “Green border” és, ho avancem, una duríssima ficció sobre el drama migratori que, filmada en un rigorós blanc i negre, ens trasllada a la frontera entre Polònia i Bielorússia per seguir els diferents actors de la migració a Europa: famílies de refugiats extracomunitaris, forces de l’ordre i activistes. Articulat com un fresc sobre la deshumanització de la política contemporània, la pel·lícula més aviat s’assembla a un catàleg d’atrocitats morals que costa veure sense tancar els ulls: soldats que trepitgen ancians, dones embarassades dessagnant-se a l’altre costat de la frontera, nens que moren a la meitat del bosc… L’efecte acumulatiu d’aquesta exhibició certament no beneficia el llargmetratge, de més de dues hores de duració, tot i les bones intencions d’una directora que mai ha tingut por de convertir-se en altaveu de les injustícies. El problema aquí no té a veure amb el seu activisme sinó amb una narrativa maniquea i efectista que dispara contra tots i sense pietat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!