Club 7 Cinema

En Mathieu (Guillaume Canet) viu a París, l’Alice (Alba Rohrwacher) en un petit balneari de l’oest de França. Ell és un actor famós, a punt de fer cinquanta anys. Ella és una professora de piano de quaranta anys. Es van enamorar fa quinze anys i es van separar. El temps ha passat. Cadascú va seguir el seu camí i les ferides de mica en mica es van anar curant. Quan en Mathieu ve a diluir la seva malenconia als banys d’hidromassatge, troba l’Alícia per casualitat: aquesta és la sinopsi de “Fuera de temporada” / “Hors-saison“, de Stéphane BRIZÉ, que, amb guió de Stéphane Brizé i Marie Drucker, està protagonitzada per Guillaume Canet i Alba Rohrwacher.

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Festivals: Mostra de Venècia 2023 – Competició.

Algunes reaccions a la projecció del film a Venècia.

Sergi Sánchez, a Facebook: (..) La química entre Guillaume Canet i Alba Rohrwacher, esplèndids, és palpable, i la progressió dramàtica de les seves cites, creïble i veraç en la seva tendresa i intimitat compartida. Jonathan Romney, a l’article per a ‘Screen International’ en remarca: Demostra que els romanços cinematogràfics poden ser emotius sense ser kitsch. Guy Lodge, a la crítica per a ‘Variety’ en remarca: Dos amants perduts tenen una segona oportunitat d’acomiadar-se a la delicada peça d’humor de Stéphane Brizé.  El director francès trenca amb la seva sèrie de pel·lícules furibundes sobre la política laboral per aquest romanç íntim del que podria haver estat, interpretat magníficament per Guillaume Canet i Alba Rohrwacher (..).

Apunts publicats ran de l’estrena.

Judith Vives Batalla, a Facebook:

Aquesta peli per favor

I la química que tenen ells dos????

I lo dels ocells? I lo de la senyora gran? I lo del piano?

Ooooh sí a tot!

El petit miracle de l’estiu

Articles publicats ran de la seva estrena a Catalunya.

Un home i una dona, article de Guillem Terribas, al ‘Full de sala del Cinema Truffaut’: (..) Mathieu (interpretat per un convincent Guillaume Canet). Enmig de silencis, del color blanc, acompanyat de persones ja de certa edat, sabrem que l’actor ha deixat la companyia de teatre enmig dels assajos d’una obra que s’havia escrit i es representava per a ell, ja que era la primera vegada que actuava en una obra i en un teatre. Desolat, deprimit, amb un senti de culpabilitat… sol, passa les hores, fins que un dia rep una nota. En aquest poble, gris, humit, amb un mar nerviós i amb molta boira i humitat, hi viu una antiga amiga, que va ser més que una amiga. Ella, que es diu Alice (molt ben interpretada per l’actriu italiana – que en un dels diàlegs fa broma sobre el seu accent- ..) viu feliç, té una filla, toca i ensenya piano i viu feliçment casada amb un metge que es diu Xavier (..). Ell, actor famós, viu bé, té un fill i està feliçment casat amb una coneguda periodista de televisió. I doncs, per què passa el que passarà? Stéphane Brizé, cinquanta-set anys i director entre altres del film “Un mundo nuevo” (2021) agafa aquesta delicada història i ens l’explica sense presses, agafant-se el seu temps, mirant molt de prop les reaccions dels dos protagonistes, utilitzant primers i primeríssims plans. I per fer-ho no s’inventa res, no fa coses estranyes amb la càmera i el muntatge, utilitza les velles i efectives claus per explicar aquesta romàntica història d’amor. “Fuera de Temporada” és un film íntim, que sap mantenir l’equilibri d’aquesta història d’amor sense caure en el ridícul. És clar, que aquest fet, tot s’ha de dir, s’aconsegueix amb el bon afer dels dos actors que es compenetren i es creuen la història i la fan creïble, agradable i fins i tot aconsegueixen que no es noti (tant) que és un pèl lenta.

Una ‘Lost in translation’ a la francesa, és a dir, amb més drama, crítica de Manu Yáñez, al diari ‘Ara’: En l’estimulant inici de “Fuera de temporada”, el francès Stéphane Brizé tira d’humor observacional per elaborar una inesperada relectura, a la francesa, de l’imaginari de “Lost in translation” (..). Resulta sorprenent descobrir Brizé reclamant l’herència de Jacques Tati, quan el director de “La llei del mercat” és conegut com el Ken Loach francès pels seus didàctics drames sobre el món del treball. Tanmateix, “Fuera de temporada” acaba deixant de banda la comicitat quan l’aparició d’una antiga amant distancia el protagonista de l’escenari hoteler. A partir d’aleshores, el film experimenta una doble transformació, primer de l’enginy humorístic a la languidesa del drama intimista, i després d’una història centrada en l’assimilació d’un horitzó de vellesa a la redundant negociació amb els traumes emocionals dels protagonistes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!