Club 7 Cinema

“Eureka” és un viatge a través del temps i l’espai que va del ‘western’ postmodern al ‘thriller’ eixut, i de la gèlida Dakota del Nord a la selva amazònica, però sempre a través del filtre radical d’un autor [Lisandro Alonso] que despulla el cinema d’històries i psicologia a la recerca de la veritat de la poesia, escriu Xavi Serra al diari ‘Ara’.

“Eureka“, pel·lícula de l’argentí Lisandro Alonso que, ambientada el 1870, es divideix en 4 episodis, cadascun dels quals passa en un lloc diferent del món, i està protagonitzada per Viggo Mortensen, José María Yazpik, Chiara Mastroianni, Rafi Pitts, Alaina Clifford i Sadie Lapointe. S’ha estrenat a Catalunya i en VOSC.

Una aproximació sinòptica és aquesta: L’Alaina està cansada de ser oficial de policia a la reserva de Pine Ridge, i decideix deixar de contestar la seva ràdio. La seva neboda Sadie passa una llarga nit esperant-la, sense cap resultat. Ferida, decideix començar el viatge amb l’ajuda del seu avi: volarà pel temps i l’espai fins a Amèrica del Sud, finalment deixarà de veure vells westerns en blanc i negre que no la representen de cap manera, i tot li semblarà diferent quan percebi els somnis d’altres indis que viuen al bosc. Però no hi haurà conclusions definitives… Els ocells no parlen amb els humans, però només que els poguéssim entendre, segur que tindrien algunes veritats per a explicar-nos.

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Festivals: Festival de Canes 2023 – Cannes Première.

Algunes reaccions a la projecció del film al Festival de Canes:

Àngel Quintana, a l’article per a ‘Caimán’, via Facebook: Al llarg d’”Eureka”, de Lisandro Alonso, s’entreveu un clar desig de viure el cinema com si fos una aventura. No estem davant d’una pel·lícula d’aventures, sinó davant d’una obra on l’aventura de filmar i de buscar altres maneres de modular el seu propi estil constitueixen la base d’una pel·lícula ambiciosa i estranya. “Eureka” reuneix tres pel·lícules en una de sola. La primera és un western, però no un western tendre a la manera d’Almodóvar, sinó un western cruel protagonitzat per Viggo Mortensen i Chiara Mastroiani on un pistoler arriba a un lloc ple de morts buscant la seva filla desapareguda i es troba amb un misteriós personatge, la coronela que dirigeix l’acció. (..) A partir d’un gir memorable, aquesta pel·lícula en blanc i negre dóna lloc al relat d’una mare índia que treballa a la policia i de la seva filla que viu a la deriva en alguna regió de Dakota. Mentre veiem com la mare policia exerceix la seva feina coneixem que a la depauperada regió americana hi ha hagut una sèrie de suïcidis. (..) Mitjançant un altre increïble gir acabem a la selva amazònica, on trobem una història de mort entre dos amics, la fugida d’un personatge que es dedica a buscar or per la zona i on els ressons entre la vella cultura indígena ancestral i el malviure dels indis americans estableix ressons, ressonàncies i paral·lelismes. A partir d’aquestes tres històries trobem un Lisandro Alonso que busca atrapar el temps a partir dels gestos. La solitud, la tristesa, les ruptures familiars, els enigmes esotèrics que es troben després de la natura, la persistència del ritual i atàvic són presents com en altres pel·lícules de Lisandro Alonso. La diferència és que en aquesta aventura de filmar és més intensa i la pel·lícula molt més enigmàtica. Alejandro G. Calvo, a Twitter: En realitat “Eureka”, la nova del mestre Lisandro Alonso, són tres pel·lícules en una: un western en B/N protagonitzat per Viggo Mortensen, un true crime lynchià en una reserva índia i una slow-movie d’Apichatpong de principi del dos mils. Els primers dos terços són sublims, històrics. El tercer ja ens el sabíem. Tot i així: peliculassa. Arnau Martín, a Twitter: Magnífica. Alberto Lechuga, a Twitter: “Eureka” no és la pel·lícula més accessible de Lisandro perquè temperi la seva mirada, sinó per la seducció torrencial dels seus elements en joc (un western la versió bona de Fargo en una reserva índia! Bàsquet!). El temps és un invent de l’home, allò important és l’espai!. Paco Vilallonga, a Twitter: Desigual film episòdic en el que el tall que millor funciona és el western en B/N amb Viggo Mortensen i Chiara Mastroianni. Després, el neothriller contemplatiu està carregat de pretensions. Carregosa i irregular. Carlos F. Heredero, a l’article per a ‘Caimán’: (..) Tres parts ben diferenciades amb què Lisandro Alonso sembla voler proposar una mena d’al·legoria crítica sobre la història dels pobles indígenes al continent americà passant dels ecos de “Dead Man” (Jim Jarmusch, 1995) als de “Fargo” (Germans Coen, 1996) per arribar a una estranya trobada entre Werner Herzog i Pier Paolo Pasolini, dins d’un ambiciós projecte que li ha portat més de vuit anys posar dret, però l’articulació interna del qual no acaba d’agafar en una obra orgànica, per més que s’agraeixi el seu afany de cerca i tot el risc que una proposta tan heterodoxa i tan indòmita com aquesta comporta. (..) El resultat s’intueix proper a l’univers propi del seu director (La libertad, incluida), però també una mica capritxós, mecànic i teòric.

Articles publicats ran de l’estrena a Catalunya.

L’altre ‘western’ de Viggo Mortensen és una joia del cinema ‘slow’, crítica de Manu Yáñez, per al diari ‘Ara’: (..) l’anomenat ‘slow cinema’ –combinació de morositat en els plans i esperit contemplatiu– ha esdevingut tant un segell de qualitat com una fórmula autoral. Els practicants i imitadors d’aquest estil surten com bolets, sobretot en contrades asiàtiques i llatinoamericanes, però pocs abracen aquest realisme sever amb la brillantor de l’argentí Lisandro Alonso, un dels pares de l’anomenat cinema lent. “Eureka” no només consolida l’aposta del director de “Jauja” per l’exploració de la bellesa del món sinó que també referma l’esperit polític de la seva obra, que aquí ofereix una meditació sobre les dificultats que afronten els pobles indígenes arreu del planeta. Hi ha múltiples maneres de gaudir del tríptic transnacional que ofereix “Eureka”. (..) Però la cirereta del pastís arriba quan unes sorprenents pinzellades de misticisme condueixen “Eureka” cap al territori del realisme màgic.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!