Caos Calmo, d’ Antonio L. Grimaldi.
(..) un relat que tracta d’esbrinar com es pot negociar amb el dolor que la pèrdua d’un ésser estimat pot provocar (Xavier Sáez, Time Out Barcelona)
Centrada bàsicament en el to murri del registre interpretatiu de Moretti, aquest conte absurd, que rebutja frontalment el naturalisme es configura com el relat d’un personatge a qui un trauma final l’ajuda a veure el món d’una altra manera (Àngel Quintana, El Punt)
(..) el resultat és allò que podríem anomenar un film terapèutic que funciona com un llibre d’autoajuda (Carlos Losilla, Avui)
El tema central de la pel·lícula és aquest procés de transformació d’un home de negocis que s’acaba convertint simplement en un home (..) Després de superar el dol, el personatge ha canviat a millor. Ha après a relacionar-se més enllà del seu cercle, a estimar en tots els sentits i a donar importància a les persones (Antonello Grimaldi a Àlex Vicente, Avui)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles, anant a Vull llegir la resta de l’article.
FOTO Nanni Moretti i Alessandro Gassman, a Caos calmo, d’ Antonio L. Grimaldi
Altres veus: Caos calmo, d’Antonio L. Grimaldi
Xavier Sáez (Time Out Barcelona, 20.06.2008): Caos Calmo.
Àngel Quintana (El Punt, 29.06.2008): Veure-ho d’una altra manera.
Carlos Losilla (Avui, 02.07.2008): Director sense estrella.
ENTREVISTES.
Àlex Vicente entrevista Antonello Grimaldi (Avui, 20.06.2008): Moretti vs la mort
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em va semblar una obra mestra. Aparentment inocua, pel comportament d’en Moretti (el seu personatge, vull dir), però és una bona radiografia de la societat italiana pre-berlusconiana actual a travers de petits detalls, una mica com en les pel.lícules franceses.
La famosa escena sexual nomès és una manera de redempció del protagonista, treure’s del cap aquell complex de culpa. Finalment, la seva filleta el va tranquil.litzar.