Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Estic molt indignat per la situació (…)
de crisi, implosió, i fractura de l’esquerra valenciana i el seu principal representat.
I ho estic per diverses raons.
Considero més que necessària, imprescindible, la presència d’un espai d’esquerra d’esquerres als Països Catalans i també a Espanya i altres països. Un àmbit, penso, com més gran i influent millor.
Avui dia, com se sap, no bufen pas bons vents per les propostes de canvi social profundes. Vivim un temps de pensament únic, d’imperi del diner i del capital. De triomf net i pelat del neoliberalisme en la seva versió més prepotent, ximpleta, i suïcida. Tan se val, ja escamparà.
És per això que veig amb pena i impotència el procés d’enderroc –degut a errors interns i ajuts interns- d’Esquerra Unida del PV.
Resumint:
. EUPV té dret a fixar la seva pròpia línia política. La que sigui, hi estiguem o no d’acord. Més encara si ho fa a partir del criteri majoritari de la seva militància, on hi és dominant el sector representant pel Partit Comunista del País Valencià, partit al qual s’està dimonitzant dia rere dia. Crec que el partit en el que militaren, anys enrera, persones com ara en Vicent Andrés Estellés, l’Emerit Bono, en Doro Balaguer, en Gustau Muñoz, l’Ernest García, la Pilar Bravo, i tants i tants altres, no es mereix això.
. Izquierda Unida no pot violar la sobirania d’EUPV tot imposant processos electorals i canvis que corresponen, només, a la militància i a l’organització valenciana.
. El Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa pel País Valencià –fotocòpia d’ICV-, Els Verds, fan mal fet de celebrar la fonda divisió interna d’EUPV i que la direcció d’IU aposti per ells. I fan mal fet perquè els uns i els altres esdevindran, amb tota seguretat, forces extraparlamentàries.
. La trencadissa, la gangrena d’organitzacions d’esquerres afavoreix, i de quina manera!, la consolidació d l’actual règim del PP al País Valencià. Tot plegat és aire pel PP i per les seves polítiques.
Sento una pena, una grandíssima pena en veure que allò que ha costat tant d’esforç de construir se’n vagi a can Pistraus en un tres i no res. I també sento vergonya per una visió política tan curta i disgregadora.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
deslliurar-nos de qui usdefruïta la representativitat de l’esquerra al País Valencià amb la intenció de anul·lar-nos com a poble i com a societat no és cap trauma, ans al contrari és el primer pas cap a la normalització d’aquest tros del país.
El nostre problema no és la seua destrucció, és la seua estratègia de terra quemada que apliquen a la nostra societat, és allò que diuen els espanyols (i ells ho saben perfectament, puix ho són) "el perro del hortelano, no come ni deja comer"
Ens atenallen amb la malbaratada frase "el País Valencià serà d’esquerres o no serà" per evitar l’articulació de l’esquerra nacional al País Valencià.
I per acabar, dir-te que la seua defensa a la legitimat d’exercir el dret d’autoderminació és directament proporcional a la distància que existeix entre el poble que el reclama i la seua Espanya.
El què em sap més greu és que persones com tu us hagueu cregut el seu discurs durant tant de temps. Això si què és una llàstima, tants eforços individuals dedicats involuntariament a fer espanyolisme.
Tanmateix, et llegesc, eeeh!!!. Però si no es pot millorar, cal callar.
No em diràs que la situació no és paradoxal !
Els "nacionalistes" d’Iniciativa pel País Valencià, en mans d’IU, i com a cap, en Llamazares. Els d’EU (llegiu PCPV & co) demanant sobirania-pròpia-s’entén.
"Cues de pansa" : abans de les autonòmiques Agustí Cerdà reclamà un pacte de tota l’esquerra valenciana. Omplir de continguts, molt més enllà, de fer fora de la Generalitat el PPCV. Aquell acord hi hauria d’abastar, àdhuc, les properes estatals. Pensar una estratègia conjunta que aglutinés tot l’espectre a l’esquerra del PsoE. Formalitzant una tercera punta de llança que obligàs el PsoE(pspv?) a decidir de bolcar-se d’aquest cantó. Com sabem allò va ser pres a broma. Esquerra fou vilipendiada, ocultada, arraconada per gent afí. El País (Adolf beltran, M. Alberola, etc.) també per INFO TV, periodistes-opinadors afins a Bloc, EUPV, etc. que es manté mercés als ajuts que injecta el PSOE madrileny directament (llegiu ministeris de la Narbona i adlàters). Qui sí esbombà que Esquerra Republicana de Catalunya hi era fou Canal Buit i Camps, amb el PP en ple. Confonent, Esquerra, en traducció intencionada, amb Izquierda Republicana.
En la candidatura -en bloc- d’esquerres a les autonòmiques. Les presses de fer-se un lloc al sol a l’hemisferi del carrer de Navellos per part del Bloc ha portat a aquesta debacle. Per a mi, una errada d’estratègia i de tàctica del BLOC. El Bloc hi hauria de ser la Convergència Valenciana, malgrat que la seua clientela siga d’esquerres. I de tàctica: com poden "enganxar-se" a un vaixell -que sabíem- s’afonava?
Si el Bloc, roman quiet i sense preses, ara, segurament tindria molta opció per a ocupar l’espai de centre esquerra que hi resta obert, com a opció verge i immaculada. Aquesta opció, de moment l’ocupa Esquerra, que té la llufa del seu pancatalanisme com a nafra sagnant davant de l’electorat valencià. Tan fàcilment conduïble i manipulable des d’aquest punt de vista. No hi ha ni la decència de crear una opció encapçalada per gent d’esquerres interclassita com són Valencians pel Canvi (JF Mira, Pedro Ruiz, Burguera, Lapiedra, etc.). És a dir, que els partits deixaren el pas a gent experta en gestió ni que fóra en Universitats, Organismes, etc. Cosa de partits que faran una despesa idiota i uns resultats desastrossos.
Sí que és cert que tot el bagatge intel·lectual bastit per gent del PCPV ha estat un dels pals de paller ideològics que ha fornit el PV actual. D’arrel, fondament, gramsciana.
L’esquerra valenciana?: N’existe pas ! . Pour moi.
La situació per a les properes eleccions és la pèrdua de l’escó d’Isaura (et recorde que amb tots junts va entrar per les restes de 100 vots solament) i ara ni això.
Ni EUPV ni Iniciativa pel PV trauran res. Eixe escó va, directament, al PP. Amb la complicitat del PsoE, òbviament.
El millor que es pot fer per l’esquerra valenciana és traure més de 4 escons d’Esquerra a BARCELONA, doncs, Agustí Cerdà va en el 3r lloc. De pas, fer entendre a Convergència que li cal una major extensió territorial.
PS: tinc dubtes que Estellés pertanyera mai al PCPV, sí a CCOO-PV, i si vaig veure’l en la conferència aquella, del PSAN, que s’inicià a València i acabà a Barna. Anava amb Vicent Ventura, J. Fuster i, crec, amb Enric Valor al Teatre el Micalet.
Parafrasejant, irònicament, Fuster:
"El País Valencià i els Països Catalans seran de dretes o no seran"
CORDIALMENT, PERE.