Uff, il·lustració

Em va agradar molt l’altre dia agafar el dinar i emportar-me’l a una zona amb gespa on el sol et calentava la cara i podies arrepenjar-te a un arbre. A Barcelona no n’hi ha pas gaires de llocs així, no hauries de buscar-los, t’hauries de topar continuament amb ells…

Doncs això, vaig dinar i després em vaig passar una estona dibuixant amb llàpis i aquarel·les (tinc el propòsit de dur-les sempre que pugui al damunt, encara no sé ben bé com), a la gent que hi havia al meu voltant.

La gent es mou molt i per ràpid que vagis i, tot i que trïis gent que estigui sentada i no pas caminant, és molt difícil de captar un moment concret. Sempre mouen un braç, giren el cap, canvien de postura, etc. Aquesta és el dibuix d’una parella del que estic més content. No es paràven de moure, lògic 😉