L’estatus regional de Catalunya obliga els catalans a no poder desentendre’s de les eleccions espanyoles, però, per primer cop en 30 anys, em rosega el corc de la pregunta-dilema . "votar o no votar?".
No votar seria mostrar la meva indiferència sobre el resultat de les eleccions del dia 9 de març, seria el posicionament natural emotiu i polític coherent que només tindria significat ostensible si tota Catalunya s’abstingués de votar per a mostrar de manera aclaparadora i escandalosa no pas que "està emprenyada" sinó que no és Espanya. Però evidentment aquesta és tan sols una hipòtesi que no es correspon amb l’estructura sociocultural del nostre país.
Descartada, doncs, per utòpica l’abstenció col·lectiva, únicament possible amb una profunda consciència nacional, el dilema "votar o no votar"desapareix. Hi ajuda la nostra educació política que ens impel·leix a exercir el dret al vot, a no malbaratar individualment el bé preuat, el dret negat per la dictadura i a fer un acte pedagògic de fortalesa democràtica i catalanitat.
I, presa aquesta decisió, cal triar entre el vot nul, el sobre buit o el sobre amb papereta.
I la tria obre una altra pregunta. Votar o no votar ja no és la qüestió, ho és "votar Catalunya o votar Espanya". I la resposta només en potser una : Votar Partits Catalans, d’obediència nacional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
no té volta de full ( que deia munpare ). És un pas necessari cap a una situació de normalitat.
La única obediència que existeix en l’actual monarquia de partits és la que s’hi deu a l’Estat que no cal dir-ho, té nom i és diu espanyol. Votar no és triar i la democràcia precisa de la separació de poders. Hi ha separació de poders a l’Estat espanyol? Doncs, no hi ha democràcia! De proves n’hi ha dia sí i l’altre també, una altra cosa és la voluntat de veure-les. sense miqueta d’acritud, eh? Jo sí, sóc utòpic i malde per la saviesa i la llibertat i el seu blog m’ajuda sovint. gràcies
fa temps que no votaria: em fa ois escoltar PP=SOE…
Justament és als parittis catalans els que em ve de gust castigar amb la meva abstenció, ja que dels altres mai no n’he esperat més, i per tant no em podien ni decebre.
En canvi, CiU i ERC porten uns anys fent un espectacle patètic. De poca seriositat, poca solidesa en el discurs, de prendre’ns el pèl amb maniobres partidistes, picabaralles entre tanoques, al capdavall.
No vull abusar del seu bloc per a estedre’m en casuístiques inacabables, però apunto dos fets que per si sols són suficients al meu parer. El darrer disbarat, aquest invent de la llista més votada —demagògia antidemocràtica en un règim parlamentari— i el compromís de no votar a Madrid a favor del segon, encara que aquest pogués tenir suports suficients. Aquestes són les ganes d’influir?. Au!. Totalment indamissible. Els d’Esqurra, al seu torn, exigint a CiU allò que el seu soci els nega, però mmantenint-se en el poder igualment. Que parlin clarament de quina és la seva estratègia, però que no ens emboliquin amb fal·làcies.
Votar sempre!
UNa qüestió… Per què coi s’haurien d’entendre ERC i CiU?
Jo, als convergents, no els puc ni veure, per molt catalanistes (de pa sucat amb oli) que siguin. No vull res amb ells.
Carme-Laura,
jo és el segon cop que aniré a votar a unes eleccions a casa estranya. Abans no hi anava mai. El 2004 vaig anar per l’afer Carod, a donar suport a ERC en uns moments molt difícils. Entenc tots aquells que no van a votar i se senten indiferents davant d’aquestes eleccions. Aquest cop hi aniré, i ho faré per una formació diferent de la del 2004, ja que a la demarcació de Tarragona el candidat d’ICV és independentista, i promou un missatge idèntic al meu. El blocaire Lluís Suñé (no sé si el coneix)em sembla un polític íntegre i sense pèls a la llengua. Ja era hora sentir un missatge independentista sense embuts. Tot i que no m’agrada gens Duran, i em va decebre molt les opinions de Mas i Macias, crec que els catalans tenen tres opcions nacionals. Si aquestes opcions ens decebran posteriorment…és una altra història. Jo aposto per un càstig al PSOE des dels Països Catalans, que es carregà l’estatut i ha demostrat una gran incompetència en el camp de les infraestructures. Espero que els i les catalanes apostin per les tres forces nacionals amb possibilitats d’obtenir representació a casa estranya.
bon cap de setmana, jo el tindré molt literari (millor que fer campanya).
emigdi
En tant que emotivament i política el posicionament més coherent és l’abstenció, deixem d’una vegada de ser hipòcrites i porucs i organitzem una gran crida a l’abstenció col·lectiva. Utopia? Excuses!
(recordo quan la utopia es deia Montenegro, per citar només un exemple)
Jo continuo tenint molts dubtes. Fa uns dies vaig llegir una reflexió que feia en Roc Casagran (http://in.directe.cat/roc-casagran/bloc/a-qui-hauria-de-votar) que em va semblar molt interessant. Perquè tinc dubtes, molts dubtes…
Evidentment, una abstenció conscient, no s’improvisa…. Aquesta vegada però…. es difícil. No, no son únicament els partits sucursal els decebedors de l’assumpte. El greu, es que hem pogut descobrir, que les misèries de la "transisió" (mai acabada pel bé d’Espanya) han contaminat greument els partits d’ambit estrictament català. Per dir-ho de un altra manera, he descobert que la "tirada" regionalista" a CiU es majoritària (malgrat suposats posicionaments "sobinaristes"), i ERC, de moment, no es res més que l’antiga Euskadiko Esquerra transmutada a Catalunya (recordeu on van acabar?). I ni tan sols son capaços de compartir i impulsar, un programa mínim nacional…. Doncs, l’assumpte d’anar a votar partits estrictament catalans….malgrat el que ara pugui dir l’Honorable Pujol, es fa difícil.
No, no es el TAV es que jo espero (com d’altres importants assumptes d’infraestructures, etc..). El que espero dels partits d’ambit "estrictament català", es que defensin la meva nació per damunt d’interessos partidistes, i que voleu que us digui…… Es posen exemples dels incompliments del PSOE i la seva sucursal, amb Catalunya. Ni fart de vi els podria votar. Pero també s’hem fa molt difícil votar regionalismes de mena diversa, sense una pràctica nacional clara….
Per exemple un botó, encara que en tinc de sobres amb d’altres que tinc registrats degúdament: Un cop que Catalunya surt nomenada directament, en el camp de la política internacional i vinculada al dret d’autodeterminació (encara que ho sigui per personatges més o menys sinistres, o amb explícita voluntat dissimuladora, del Ministre d’Afers exteriors Espanyols), uns quans diputats del "nostre" Parlament i suposada "estricta obediciencia catalana", fan perdre una declaració institucional (per les raons que siguin, pero amb el corresponent resultat). No ho tinc gens clar el que interessa a aquests partits "d’estricta obediència catalana…….. Sembla el "cuento" aquell de les lliestes obertes: Tothom el vol de cara al públic i tots no ho volen de cara endins. Tú ja m’entens ….. com deia Raimon, oi?…….
Per això, una simple anècdota, pero per altres coses més gruixudes dels nostres partits "d’estricta obediencia catalana", de moment, en blanc.
CiU representa el PP a Catalunya i Esquerra vòl representar el PSOE-C a Catalunya com un partit ‘independent’ amb grup parlamentari.
En continuarem parlant.
Carme,
jo de tu no aniria a votar perquè no queden partits catalans
d’obediència nacional. CiU: només has de veure qui teniu de cap de
llista. ERC: ja van renunciar a la independència l’any 2003.
Ho sento, però jo em quedaré a casa. I no serà per passotisme, sinó
perquè no tornaré a anar a votar fins que un partit em posi en el seu
programa electoral un full de ruta cap a la independència.
No amb el vot actiu de l’esterilitat antisistemàtica, ni restant en blanc, nul ni amb l’abstenció de les seves gents afavorint per defecte la majòria absolutista espanyolista amb la legimitació participativa.
Al bloc d’en Blesa, que demanava votar per Unitat, t’esment. Jo no votaria perquè tenc la votera a les soles de les sabates. Però entre en Blesa, tu i algunes altres persones de bona fe (a banda que jo sempre havia reclamat l’anar junts i ara que hi van és com ridícul no fer-los costat) me n’heu fet tenir neguit i remordiments, i he pres la decisió -molt tranquil·litzadora, per cert- de posar la patata calenta damunt el vostre teulat: votaré els qui vosaltres em direu. No vull tenir a la consciència que la nostra nació se’n vagi a la bancarrota per culpa meva i de quatre llepafils poc pràctics que tenim el vici de cavil·lar massa.
Ho sento però no ho he sabut compondre d’una altra manera.
Hi he deixat dos missatges, un ple d’errades que li he dit que l’esborràs. No sé si ja ho ha fet.