La Caixa de Pandora de l’Audiència Nazional.

La Caixa de Pandora de l’Audiència Nazional.

gomez-bermudez-afp--644x362

 

Estem governats a Madrid i Barcelona per delinqüents i corruptes. Aquests fan les lleis i uns jutges obedients les apliquen per a seguir dominant i robant al poble. Tots els alts càrrecs gaudeixen d’impunitat, aforament. I l’abús de Poder el patim diàriament. Governen a conveniència d’ells i dels seus amos, les multinacionals.

L’Audiència Nazional ha sigut i és un cau de franquistes, reaccionaris i neo-franquistes. Segueix funcionant com el nefast TOP que perseguia dissidents de la dictadura. En la transició, no es varen netejar als franquistes, ni les funcions. Sols varen canviar el nom de TOP pel d’Audiència Nacional, el collar.

En els tuitters que vaig fer el primer dia, qüestionava l’acusació de terrorisme anarquista i ja dèiem que es tractava d’un muntatge policial, judicial i mediàtic.

El terrorisme anarquista?

Terrorisme de l’Audiència Nacional.

Terrorisme dels Mossos

Terrorisme Mediàtic,

Terrorisme d’Espadaler i CiU

Terrorisme del sistema capitalista

Els fets confirmen el que ja dèiem. No hi ha cap prova concreta contra ells: Càmpings gas per a anar a la muntanya, llibres i llibretes, ordenadors. Són pseudo-proves, indicis ridículs que sols demostren que estem davant un muntatge polític, terrorista. I els inculparan amb interpretacions sobre escrits personals contra els Poders, localitzats als dels ordenadors: idees i ràbies, i desitjos personals de canviar el mon.

El reaccionari jutge Bermúdez esmenta un dels llibres que distribuïen els GAC “Contra la democràcia” per a provar que volen subvertir l’ordre establert actual i la democràcia representativa que gaudeixen alguns i patim la majoria, un assaig històric sobre la Democràcia. Gómez Bermúdez hauria de condemnar de terrorisme anarquista a un dels més grans pensadors del segle XX, l’Agustín García Calvo, pel seu llibre Contra la Democràcia, editat i distribuït també per anarquistes.

Queda clar la innocència dels anarquistes presos o encausats, ja que no s’atreveixen a acusar-los. No tenen proves, encara les han de fabricar. Queda clar també la impunitat que gaudeixen els que acusen a innocents i a activistes per les seves idees (Gómez Bermúdez, Medis i Mossos, Espadaler-CiU). Prepotència i xuleria. S’atreveixen a tot per que se saben impunes. És abús de poder. Tots els ciutadans tenim la obligació de lluitar contra els abusos de poder.

La finalitat poden ser varies:

1. Sembrar terror i pànic a la població. Dosis de terror que és la formula ideal per amansir les masses. A falta d’ETA, i del terrorisme islàmic, aleshores sembla que ara toca als anarquistes, un enemic fàcil de construir. Pretenen així, amb dosis de terror ben distribuïdes, que les masses segueixin obeint i callant davant l’espoli del patrimoni, les retallades i votin a les dretes PP-PSOE, o a un nou canvi, light, estil Podemos. Ja ho tenen estudiat.

2. Amenaçar al moviment okupa, i demostrar que els Mossos tenen el monopoli de la violència i que poden entrar a qualsevol nit trencant portes, segrestant els que hi han dintre, irrespetant els drets de les persones i aprofitant per a recollir informació. I deixar clar que els Mossos i l’Audiència Nazional treballen junts i amb molta afinitat fins el punt que no sabem qui són pitjors.

3. Demostrar que controlen els Medis i que els Medis són obedients com xais repetint les mentides del Poder i reproduint els titulars fets per la pròpia policia, sense contrastar.

4. Comprovar que els Mossos són obedients i disposats a fer la feina bruta del Règim d’Espanya, o del Regne borbònic. Reprimir als dissidents, als desobedients, als que denuncien els poders, als que lluiten.

Com que no hi han hagut atemptats terroristes anarquistes, posaran en marxa proves fabricades per la policia, com el típic de dir que han trobat un manual de com fabricar bombes, o que tenen a testimonis «reservats», anònims, que certificaran que varen veure un encaputxat fa 4 anys tirant pedres als bancs o a Institucions repressives.

En el cas que a un d’aquests anarquistes se l’acusi d’haver trencat un vidre d’alguna multinacional o d’haver malbaratat algun caixer d’algun banc, hem de recordar que no són actes terroristes, sinó tot el contrari, fets completament legítims emparats pels Drets Humans, que exposen que el poble té dret a reaccionar i revoltar-se davant dels abusos de poder contra una persona o contra la col·lectivitat. Sabem que no són actes legals, i que se’ls pot acusar en tot cas de vandalisme, però si legítims, si responen als abusos de poder, a estafes i enganys, a robatoris de les Entitats atacades.

Hi han mils de persones enganyades, estafades pels bancs i pels seus còmplices, els que ens governen. Es fan regals mutus: els bancs financen les eleccions, els governants financen els deutes dels bancs amb diners públics. Es protegeixen. Quan algun trenca un vidre d’un banc, salten com gossos, tracten al que suposen que ho ha fet i als seus amics de terrorisme. Això sols demostra l’afany pels diners, la devoció als diners, capaços de matar per a defensar els guanys.

No hi han hagut reaccions violentes a les retallades de drets i a l’espoli dels polítics, excepte centenars de suïcidis i alguns petits danys a alguns bancs. La política de la por els està funcionant. No en tenen prou. Volen crear més por, per això aquestes campanyes terroristes.

Els pocs que han reaccionat tenen la simpatia de la majoria de ciutadans emprenyats. Són gent jove, digne, emprenyada i valenta. No són terroristes. Els terroristes són els governants i banquers que han provocat pilons de suïcidis, i han estès la pobresa i han augmentat la despesa policial per protegir-se de les reacciones naturals i lògiques que provoquen les seves polítiques de fam.

Si els Mossos han atacat violentament a la kasa de la muntanya i ateneus, és senyal que aquests joves es mouen, actuen, no es creuen les mentides dels governs, ni tampoc són afins als entreteniments  mediàtics  (futbol, la independència de CiU, etc.). Els okupes es mouen: “Ladran, luego cabalgamos”, que deia el Quixot. Els okupes, i alguns ateneus llibertaris estan en moviment, en lluitai molesten als Poders. És una bona noticia.

A Can Vies, els Mossos varen atacar just abans de les vacances d’estiu, a Kasa de la Muntanya ara, abans de les festes de Nadal. Segueixen el manual, reprimir quan el poble està de vacances.

Estem governats a Madrid i a Barcelona per gent molt mediocre, banal, nul·la, i a més corruptes. Governats per delinqüents, que segueixen prometent al poble que lluitaran contra la corrupció i que són honests.

Hem de reaccionar contra els Mossos, Espadaler, Gómez Bermúdez i els seus còmplices, els Mitjans de desinformació, per la campanya de terror muntada. Es creuen impunes. Hem de demostrar el contrari.

Solidaritat total amb els companys empresonats, els imputats i agredits durant l’operació Pandora.

¿Què és el trencament de la vitrina d’un banc en comparació als milers de desnonaments provocats pels bancs?

¿Què és el trencament de la vitrina d’una banc en comparació a l’engany de les preferents a milers de ciutadans?

De la Caixa de Pandora surt el terrorisme d’Estat, les violacions de drets, les cloques policials, els empresonaments d’innocents, els muntatges mediàtics, la xuleria i prepotència dels que ens governen.

Txema Bofill

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.