De la perplexitat a la militància
A sols unes hores de la manifestació convocada pel PP a Madrid em venen al cap tres reflexions: anem per mal camí; tenim el país (país?) que ens toca; i en les pròximes eleccions, tu diràs si penso votar! (i no precisament al PP, és clar).
En un país amb un baix nivell de pràctica política, és una temeritat el que està fent el PP. Possiblement ho està fent degut al seu baix nivell polític i a la inmaduresa de la població. De tota manera, ja sigui a la curta (eleccions), o a la llarga, aquest comportament li passarà factura. Al temps.
Situacions com aquesta, fan que aquells que cada vegada pasem més de la política (entesa aquesta com anar a votar cada vegada que ens toquen el xiulet), ens hi tornem a possar. Possiblement no n’hi ha prou amb converses de sobretaula. Possiblement la democràcia també és , ves per on, qui m’ho tenia que dir a aquestes alçades, fer un acte tant simple i estúpit com votat, votar i votar. Que és a la fi el que ens demanen aquests gestors que s’autoplocamen polítics. Doncs que parlin les urnes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Antoni, et convido a venir de tant en tant al meu, un blog de cròniques vàries, a veure si t’agrada ! Guillem