Els encants nous eren gairebé tan autènctics com els vells: un munt de paraigües, para-sol, llevataps, pintallavis, tallaungles i calçotets que t’arriben fins al pit omplien l’esplanada on, cada dissabte, mares, iaies i panxaconents perdien el temps o fugien dels marits bocamolls.
De cop i volta, un saltataulells d’origen afroasiàtic ens va ensenyar una camisa desanivellada i va cridar:
– Té tara, baratet !
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!