CALAIX DESASTRE

Mai tants varen fer tant poc. Bé, rectifico, el ridícul sí que el van fer bé.

No és pas que em vulgui fotre del mort i de qui el vetlla, que una mica potser també, però després del ridícul espantós de l’alcaldessa de Madrid, senyora Botella, que fent honor al seu nom semblava que l’hi hagués donat a “la botella”, quan va fer el seu discurs i va pronunciar el que s’hauria pogut convertir en la cançó de l’estiu “relaxing cup of café con leche in de plaza Mayor”, mai m’hauria imaginat que aquell, i els altres ridículs haguessin resultar tan cars.

Deixant de banda el que han costat les tres candidatures de Madrid 2020,  només els discursos olímpics d’aquesta última, van costar 220.000 €, I.V.A. a part. Sí sí, gairebé 37 milions de les antigues pessetes, més impostos.

Aquelles entendridores frases del príncep Felipe: “soy deportista y padre orgulloso de dos niñas que quieren un futuro brillante”, que elles el tindran per decret, o “a veces me pregunto cómp serán mis hijos, tengo la sensación que serán altos”, i jo tinc la sensació que potser seran una mica talossos també, i el “relaxing cup…”, son obra d’un senyor anomenat Terrence Burns, suposadament gurú de la comunicació, fundador de l’agencia Helios Partners Burns. I és que fins i tot per fer el ridícul necessiten recórrer a l’estranger.

Doncs aquest senyor, Terry Burns pels amics, diu que va cobrar un preu raonable, i que és el preu de mercat. I l’home no només no es talla sinó que tot orgullós diu que la expressió “relaxing cup of café con leche” és seva. Ell sí que es relaxarà amb els 220.000 € que els ha clavat. I diu, a més, que van assajar una setmana sencera a Madrid i dues a Buenos Aires, les dietes a part. Doncs sort que una es dedica a la política, l’altre a l’esport i l’altre no sé ben bé a que es dedica, si és que es dedica a alguna cosa, i no a l’interpretació.

Ara bé, això sí, el preu de l’assessorament incloïa l’entonació, les paraules, la forma de caminar o la manera de saludar entre altres. Mai tants varen fer tant poc. Bé, rectifico, el ridícul sí que el van fer bé.

Segons el diari El País, la candidatura hauria costat a l’Ajuntament de Madrid 11,5 milions d’euros, mentre que 12,4 milions era la despesa que havia de sufragar els patrocinadors. No obstant, està previst que la candidatura tanqui, amb un superàvit de 3 milions, perquè al no guanyar no s’han gastat tot el pressupost inicial, i que aquests diners, segons paraules del rotatiu “previsiblement tornaran a les arques”. Molt ingenu aquest rotatiu, perquè aquests diners “segurament” ja han ingressat en algunes altres arques.

Res que tot plegat els hauria de fer pensar que hagin estat eliminats a la primera, preferint un país amb fuites atòmiques. Potser pensen que fins i tot la radiació contamina menys que la corrupció.