El bloc d'en Titot

Divendres passat Josep Maria Cantimplora actuava al Casal jaume I de Crevillent i el vaig acompanyar en tant que xofer, tot i que vam baixar en tren.
Diu que ja s’ha acostumat a que l’acompanyi i que no li feia gràcia anar-hi sol.
El vaig anar a buscar a Rupit i vam baixar fins lestació de Sants, a Barcelona. Allà vam agafar l’Euromed.
L’Euromed és un gran què et permet baixat a València en tres hores o a a Alacant en poc més de quatre.
A més a més és un negoci acollonant per a renfe, atès que sempre va ple com un ou i si bades et quedes sense bitllet.
Amb tot i això, i amb molt bon ull des del punt de vista d’empresa imperial, fa parades llargues i durant molts trams va a una velocitat notablement inferior a la potencial.
No fos cas que fos més ràpid, des de València, arribar a Barcelona que no pas a Madrid. Estic convençut que el temps del viatge no és una qüestió ferroviària sinó “nacional“.
En fi que vam baixar en tren. Jo estava una mica tou perquè duia des de dimarts per la nit molt enfebrat però davant l’insistència d’en Josep Maria em vaig fer el valent: greu error.
Vaig estar tot el viatge (de baixada i de pujada) trobant-me fatal, enfebrat i tremolant.

Per sort l’hora que va durar l’actuació em vaig eixorivir una mica. Això va ser perquè vaig canviar els analgèsics per burrets i l’invent va fer l’efecte desitjat.
Ara, també va comportar les seqüeles previsibles: l’endemà encara estava pitjor.

Ara, el concert de Crevillent el servaré durant molt temps en un lloc destacat del Museu dels Bons Records. Era la primera vegada que en Cantimplora actuava al Baix Vinalopó. I mai havia actuat tant lluny. De fet, més lluny ja és l’estranger.

En Josep Maria, que podia, s’ho va passar d’allò més bé i el públic, en puc donar fe, també. Tant els de Crevillent mateix, com els amics de Biar, les guardianes de la frontera de Monòver i l’amiga Isa, que feia molt temps que li havia perdut la pista.

Un goig!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!