A tall d'invocació

Ahir es va inaugurar la plaça “Vinc-i-cinc d’abril”, al campus de la Universitat d’Alacant, presidida per l’escultura de Toni Miró: “Almansa 1707”. A banda, el pintor alcoià va donar una col·lecció de la seua obra a la Universitat. El fet de situar-se l’escultura a un costat de la facultat de Filosofia i Lletres, en concret, d’història és tot un símbol. 
    L’acte, presidit pel rector, va ser emotiu i va comptar amb la presència del pintor, de l’escriptora Isabel-Clara Simó, de Josep Lluís Carot Rovira i del crític d’art Daniel Giralt-Miracle. Tant la inauguració, com la taula redona posterior al museu de la Universitat, van ser càlids i intel·lectualment potents. (n’hi ha més)

Recordar la batalla d’Almansa és recordar la derrota d’un poble. I després de la derrota, el vencedor pretén destruir la societat derrotada, consumar la victòria. “Els vençuts, espantats perden la confiança en els ells mateixos, en les seves institucions, la seva història i els seus valors. És així com el vençut adopta els valors del vencedor”. El comentari és de Francesco Alberoni i no es refereix al cas nostre, hi parla en general.
   La història –habitualment així– té excepcions, és clar! els jueus, en són una. Davant de la derrota, cal oposar resistència, generalment no ens derroten, sinó que ens derrotem nosaltres mateixos. I l’actitud contrària és la de resistir. Resistim, com diu John Berger en un llibre recent Amb l’esperança entre les dents, quan ens neguem a jutjar-nos amb els criteris dels nostres opressors; quan refusem els valors de la manipulació; quan refusem la història tal i com ells l’expliquen…Tot un programa a seguir.     

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!