Julià de Jòdar, a tall de reflexió postelectoral, ens
ha fet arribar un parell d’articles que va publicar fa uns quatre anys a
Vilaweb referits a la nova situació que s’obria amb la recreació del
Tripartit. Creiem que són d’absoluta actualitat en el seu fons i per
això els publiquem en dos apunts separats a continuació.
No costa gens somiar?
Intentem de mirar la jugada d’ERC pel cantó positiu, d’ordre intern i
extern. D’ordre intern: a) fan president un andalús catalanitzat i
‘escenifiquen’ a escala de poder les possibilitats d’ascens de tothom en
un racó de societat capitalista mundialitzada; b) permeten que
l’independentisme continuï exercint el poder i, per tant, preparant les
condicions d’una futura sobirania; c) demostren que el país és
governable sense CiU a l’executiu, arraconen les pràctiques caciquils, i
creen una unitat ‘transversal’ a tot el territori; d) mantenen la
dialèctica Espanya o Principat en el marc de la lluita pel poder
territorial, traient-lo de la mera ideologia que amaga impotència o de
l’enrenou mediàtic que embolica la troca; e) neutralitzen les tensions
del populisme anticatalà demostrant als seus clients que
l’independentisme no és solament patriòtic, sinó que també implica
polítiques socials per a tothom a través de l’estatut, legitimat per la
seva capacitat de millorar la vida de la gent, que falta li fa; f) posen
la llengua i la cultura al capdavant de les polítiques de reconstrucció
nacional dels Països Catalans des del Principat, i també n’activen
l’expansió exterior sense mitges tintes.
(Continua)
D’ordre extern: a) sostenen la sobirania del Principat per decidir-ne les estructures de poder en conjuntures internes i externes desfavorables; b) aguanten el desafiament del grans centres de decisió de Madrid i Barcelona, conjuminats per a imposar la ‘sociovergència’; c) rearmen moralment l’independentisme velant sense manies la foto de la Moncloa; d) situen el Principat com a pol dialèctic internacional sense perdre pistonada respecte de la situació d’Euskadi; e) fugen de la dialèctica PSOE-PP i posen de manifest la subordinació de CiU al bipartidisme espanyol; f) munten el cavall de la política del Principat i no deixen que els perxerons de Madrid li marquin el pas.
Totes aquestes coses es podrien resumir en dues: estima el país com a tu mateix i els qui hi viuen com si fossis tu. Però només era un somni. Un cop despert, em demanava: que manaran de debò, els d’ERC? Que els deixaran manar de debò, als d’ERC? Que sabrien manar de debò, els d’ERC? I, sobretot, que són capaços de creure en tot això, els d’ERC, i fer que el poble també els cregui de debò?
Julià de Jòdar
Vilaweb, 8 de novembre del 2006
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que passarà ara amb tot el reguitzell de vividors i xupòpters que via subvenció anàven fent la viu-viu? Que passarà ara amb les entitats que vivien del cuentu? Continuaran aqquestes entitats vivint del cuentu o els quedarà un polsim de dignitat?
En les mans de CiU, la del pressumpte 3 % a la que aludia Pasqual Margall.
Si a CiU li feren elegir entre el 3 % de Ciutadans i el 3 % de SI amb Joan Laporta.
Ben segur que els dirigents catalanistes inclosos els de CiU optarien pel 3 % de Ciutadans abans.
En definitiva els dirigents catalanistes inclosos els de CiU, pensen com els Ciutadans i persegueixen els mateixos fins, el que passa és que volen ser més educats i politicament més correctes.