Terra i llibertat

Com aportació a un debat i una reflexió que habitualment anem fent en aquest bloc sobre la manera i el cóm s’ha de vertebrar un programa propositiu i concret d’una nova esquerra innovadora i llibertària en el context dels Països Catalans, reproduïm aquest text d’en Boaventura de Sousa Santos, sociòleg i professor catedràtic de la Facultat d’Economia de la Universitat de Coïmbra (Portugal).

El text ens suggereix moltes coses, també matitzacions sobretot pel que fa al paper i dimensions de l’Estat en una proposta d’esquerres llibertàries, però en tot cas les reflexions ens semblen molt adients i molt adequades.

No poso en dubte l’existència d’un futur per a les esquerres, però el seu futur no serà una continuació lineal del seu passat. Definir allò que les esquerres tenen en comú equival a respondre a la pregunta: què és l’esquerra? L’esquerra és un conjunt de posicions polítiques que comparteixen l’ideal que tots els éssers humans tenen el mateix valor i constituïxen el valor suprem. Aquest ideal és posat en dubte sempre que hi ha relacions socials de poder desigual, és a dir, de dominació. En aquest cas, alguns individus o grups satisfan algunes de les seves necessitats transformant a altres individus o grups en mitjans per a les seves finalitats. El capitalisme no és l’única font de dominació, malgrat que és una font important.

Les diferents formes d’entendre aquest ideal han provocat diverses divisions. Les principals han sorgit de respostes oposades a les preguntes següents. Pot el capitalisme ser reformat amb la finalitat de millorar la sort dels dominats o això només és possible més enllà del capitalisme? La lluita social ha de ser conduïda per una classe (la classe obrera) o per diferents classes o grups socials? Ha de portar-se a terme dintre de les institucions democràtiques o fora d’elles? L’Estat, en sí mateix, és una relació de dominació o pot ser mobilitzat per a combatre les relacions de dominació?

Les respostes oposades a aquestes preguntes van estar en l’origen de violentes divisions. En nom de l’esquerra es van cometre atrocitats contra l’esquerra; però, en el seu conjunt, les esquerres van dominar el segle XX (malgrat el nazisme, el feixisme i el colonialisme) i el món es va tornar més lliure i igual gràcies a elles. Aquest curt segle de totes les esquerres va acabar amb la caiguda del Mur de Berlín. Els últims trenta anys s’han caracteritzat, d’una banda, per una gestió de ruïnes i inèrcies i, per l’altre, per l’emergència de noves lluites contra la dominació, amb altres actors i llenguatges que les esquerres no van poder entendre.

Mentrestant, lliure de les esquerres, el capitalisme va tornar a mostrar la seva vocació antisocial. Torna a ser urgent reconstruir les esquerres per evitar la barbàrie. Cóm començar de nou? Amb l’acceptació de les següents idees:

1) El món s’ha diversificat i la diversitat s’ha instal·lat dintre de cada país. La comprensió del món és molt més àmplia que la comprensió occidental del món; no hi ha internacionalisme sense interculturalisme.

2) El capitalisme concep la democràcia com un instrument d’acumulació; si és necessari, la duu a la irrellavància i, si trobés altres instruments més eficients, en prescindiria (el cas de Xina). La defensa de la democràcia d’alta intensitat és la gran bandera de les esquerres.

3) El capitalisme és amoral i no entén el concepte de dignitat humana; la seva defensa és una lluita contra el capitalisme i mai amb el capitalisme (en el capitalisme, fins a les almoïnes només existeixen com a relacions públiques).

4) L’experiència del món mostra que hi ha moltes realitats no capitalistes, guiades per la reciprocitat i el cooperativisme a l’espera de ser valorades com el futur dins del present.

5) El segle passat va revelar que la relació dels humans amb la naturalesa és una relació de dominació contra la qual cal lluitar; el creixement econòmic no és infinit.

6) La propietat privada només és un bé social si és una entre diverses formes de propietat i totes estan protegides; hi ha béns comuns de la humanitat (com l’aigua i l’aire).

7) El curt segle de les esquerres va ser suficient per a crear un esperit igualitari entre els éssers humans que es distingeix en totes les enquestes; aquest és un patrimoni de les esquerres que elles mateixes estan dilapidant.

8) El capitalisme necessita d’altres formes de dominació per a reixir (del racisme al sexisme i la guerra) i totes han de ser combatudes.

9) L’Estat és un animal estrany, meitat àngel, meitat monstre, però sense ell molts altres monstres caminarien sense deturador, insaciables a la recerca d’àngels indefensos. Millor Estat, sempre; menys Estat, mai.

Amb aquestes idees seguiran sent vàries les esquerres, encara que ja no és probable que es matin entre elles, i és possible que s’uneixin per a detenir la barbàrie que s’apropa

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!