Terra i llibertat

Autodeterminació - Països Catalans

7 de maig de 2011
0 comentaris

ALÇAR-SE A TEMPS ENCARA:EL 22M INDIGNEM-NOS

Ara i aquí, venim d’uns temps on Barcelona ha esdevingut una desfiguració de si mateixa; en les acaballes d’un cicle econòmic caracteritzat pel frau i l’estafa massiva, via especulació, fal·lera financera i endeutament de les classes populars; i sota un model urbà orientat en exclusiva a assedegar la usura del món del diner i els negocis. On l’Ajuntament maltracta els que hauria de protegir i actua contra els que hauria de servir, tot bandejant les millors energies socials que proven de reconstruir la ciutat. Mentre fomenta una democràcia ciutadana restrictiva i empobridora, orientada a anul·lar la participació real i efectiva en els afers comuns; que tapa i amaga els casos de corrupció; i que governa des de la conxorxa i l’amiguisme a través d’una oligarquia político-econòmica-mediàtica al servei de propietaris, hotelers i grans superfícies. Una ciutat corrompuda des de dalt i governada des de la por. De la por als seus ciutadans. Uns ciutadans, una bona gent que, des d’amplis sectors socials, continua dient no. Que continua dient prou amb i des de la indignació.

Tot amb tot, a aquesta ciutat lliurada de franc al poder econòmic, li arriba una situació internacional en canvi constant i on ressonen noves melodies –de Tunísia a la plaça Tahrir, a l’altra riba de la mateixa Mediterrània– per a la llibertat col·lectiva. Els temps estan canviant. I cal seguir avançant. Dia a dia. Som en un moment on el vell no mor i el nou encara no ha nascut. I l’alternativa oficial a 30 anys de govern autoproclamat d’esquerres, n’és una altra de netament dretana. I haver d’escollir entre el dolent i el pitjor, no pot ser mai una opció raonable. És un simple joc de mans: diferents embolcalls per a un model de gestió idèntic.

En un temps en què els fraus econòmics i les estafes polítiques es mostren sense vergonya, pensem que el cal avui, el més transformador i necessari, el que ha d’esperonar la imprescindible activació popular des del municipalisme alternatiu és CUP-Alternativa per Barcelona. Una candidatura que aplega persones que, des de diferents sensibilitats, tradicions, lluites i moviments socials de la ciutat, creiem fermament que la política no és mera gestió de les engrunes que ens ofereix el “millor dels mons possibles” , sinó l’art de transformar la realitat per viure en el “millor dels mons somniats”.

Si: els temps estan canviant. Per aquesta raó, des de la independència i les diferents sensibilitats d’on venim, volem donar el nostre suport a CUP-Alternativa per Barcelona, una candidatura que basa el seu projecte en la sòlida confiança en la Barcelona que lluita dia a dia. Una candidatura que espera que la gent cregui en ella, perquè ella creu en la gent. Una Candidatura d’Unitat Popular que no suplantarà pas la gent, que no farà política a sou dels manaires, sinó que té com a objectiu prioritari ser l’amplificador dels sense veu. Ser la politja de transmissió de les lluites autoorganitzades que nodreixen Barcelona i que la fan possible i real.

Els temps estan canviant. Si. I el llenguatge del futur ja es comença a escriure arreu del món i arran de les ciutats. Noves pràctiques i models recollits amb precisió en els continguts del programa municipal de CUP-Alternativa per Barcelona: radicalització democràtica, model urbà comunitari, model socioeconòmic just i cooperatiu, empoderament i autorganització als barris, ecologia urbana i sostenibilitats solidàries, enxarxament amb els Països Catalans per construir autodeterminacions i autoorganitzacions quotidianes que mai no han deixat d’existir a la ciutat. Del Forat de la Vergonya a qualsevol lluita veïnal; de la recent consulta popular del ’10-A’ sobre la independència que va ridiculitzar el referèndum institucional de la Diagonal passant per la silenciada lluita, porta a porta, contra els desnonaments; fins a la denúncia de la corrupció a Ciutat Vella, les massives mobilitzacions antibel·licistes, la lluita contra la xenofòbia, o els impagables esforços socials que han dut els saquejadors del Palau a la banqueta dels acusats, encara que Fèlix “Bitllet” continuï al carrer demostrant la incívica impunitat del poder. Dones i homes de Cup-Alternativa per Barcelona que volen representar la ciutat viva, la que té capacitat d’indignar-se i revoltar-se. I que el proper 22- M pot disposar, amb elles i ells, d´un altre mitjà per expressar una INDIGNACIÓ compartida.

Si un altre món és possible, també ho és una altra Barcelona

Les CUP: una emergent realitat que s’ha estès fèrtilment a les comarques i que, en un curt termini de temps, ja ha demostrat la seva potencialitat transformadora i emancipadora, la fortalesa d’un genuí municipalisme alternatiu i tot el repertori de possibilitats per construir viles i ciutats habitables, justes, sostenibles, solidàries. Experiències que han esdevingut el primer dic de contenció del neoliberalisme que ens assetja, contrapès i contrapoder per esbotzar cada tupinada dels qui ens pretenen submisos, simples espectadors amb el cap cot que només poden aplaudir una pèssima funció. Que aquestes primeres llavors, barri a barri, de les CUP arrelin a Barcelona només ho podem considerar com una immillorable notícia per a la ciutat, com un símptoma més de la recuperació del dinamisme dels moviments socials i com el retorn a l’esfera pública de la veu de les classes populars.

No creiem pas en la fatalitat del destí ni en la despolitització de la crisi: fer-la passar per inevitable, vendre-la com a irreversible, és la més vella i suada de les estratègies del poder. A Barcelona, hi sobreviuen, avui, 300.000 persones en situació de pobresa, dins un escenari de creixents exclusions socials, mentre els bancs no han parat de guanyar des de la crisi: 66.111 milions d’euros des de 2007. Però, abans i després del 22-M, la disputa per les condicions de vida restarà oberta; estarà ben clar que la lluita és cada dia i seguiran ben obertes totes les possibilitats d’assolir les màximes quotes de justícia social i llibertat. De nosaltres depèn: el més important no és el que faci una minoria poderosa, sinó què fem o deixem fer la majoria. Per això, neix CUP-Alternativa per Barcelona. Una mala notícia per a ells, una bona notícia per a totes i tots nosaltres: un pas endavant per obrir un nou cicle sociopolític a la ciutat. Aquesta, creiem, és la tasca i la màxima aportació de la proposta que defineix i caracteritza CUP-Alternativa per Barcelona. Perquè, com diria Joan Fuster, allò que no fem nosaltres, serà fet contra nosaltres.

Si. Els temps estan canviant. Perquè venim de lluny i anem més lluny encara. Perquè entre tots i totes, ho farem tot. Com ha estat sempre a Barcelona. Per reafirmar que aquesta ciutat, bregada en totes les lluites i filla de totes les derrotes, sempre va saber alçar-se a temps. Tossudament. Al bell mig del 2011, cantonada esperança del segle XXI, encara som a temps d’alçar-nos un cop més. A temps. Sabent, com diria el poeta, que el que importa no és pas arribar sols ni els primers, sinó plegats i a temps.

El 22-M, indignem-nos. Per revolucionar Barcelona.

Julià de Jòdar, escriptor

Txell Bragulat, militant internacionalista i activista contra la guerra

David Fernàndez, periodista

Fidel Lora, exdiputat del PCC al Parlament de Catalunya

Roser Veciana, exregidora d’Els Verds a l’Ajuntament de Barcelona

Josep Maria Navarro, empresari de l’economia social i solidària

Jonatan Ivorra, Jona, activista del moviment antiespeculació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!