Comentari a El món a Rac1:
Quan als anys 50 Jordi Pujol es va declarar a Marta Ferrusola a l’orxateria Turia de la Rambla Catalunya li va dir que el país passaria per sobre de la família. Fins que 60 anys després, el 25 de juliol, l’expresident va decidir immolar-se per fer passar la família per sobre de tot. I, un cop revertida la promesa, tot el que faci estarà condicionat per aquesta decisió.
Perquè… com es fan compatibles les explicacions polítiques amb la defensa judicial? I què volen els partits del Parlament? Arribar fins al fons de la corrupció? O només d’una part de la corrupció? Concretament de la dels altres? Volen, de veritat, una comissió d’investigació? I per què la volen? Per fer de jutges? Per fer escarni com elpsicokiller que fa de ministre d’Hisenda? Per reescriure les memòries? I qui volen que vagi al Parlament? Tots els que són citats en l’àmplia literatura de la cara B del pujolisme?
I la gent què vol saber? Si Pujol ha pecat per obra o per omissió? Si expia la seva culpa o la dels fills? Si en realitat la família va passar per sobre del país? Si existeix l’herència que desconeixen la germana i l’home que duia els comptes del pare? I si no existeix, per què se la inventa? O volen saber si l’home que ens robava les tietes és en realitat un calçasses?
I davant de tot això… la pregunta és: on és Pepe Zaragoza? On és el Tullius Detritus que va encarregar a Método 3 gravar el dinar de La Camarga? Està acariciant un gat negre? O és a Florència contemplant el bust de Maquiavel?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!