Publicat a El Punt Avui:
Ha dit Artur Mas a Vicent Sanchis en l’entrevista aEl Temps que aquí “no es tracta de veure qui els té més grossos” sinó de fer les coses bé. Una resposta a la pressió d’ERC per posar les urnes el 9-N peti qui peti, que el president completa amb aquest argument: “Si la batalla és per veure qui els té més grossos, i disculpeu l’expressió masclista, tornem a estar perduts com sempre. Això no és una batalla de testosterona. És una batalla de neurones. I d’emocions. Juntes. Si això no ho entenem aquesta vegada, l’acabarem espifiant.” Hi estic d’acord. Calen neurones. Sobretot. I emocions. Però jo diria que també cal demostrar qui els té més grossos, i disculpin també l’expressió masclista. Però no entre CiU i ERC. O no només. M’explico. La por juga un paper molt important en les nostres vides. I jugarà un paper molt important en la partida d’escacs d’aquesta tardor. La por és un factor imprescindible en la teoria de jocs, la que estudia les situacions de cooperació o conflicte entre dos o més jugadors que han d’anar prenent decisions fins a la resolució del conflicte. I en l’actual procés, les decisions que s’hauran de prendre amb les neurones dependran també de la capacitat de fer creïbles els diferents moviments i de la por del que puguin fer els altres jugadors. I, a vegades, per tenir credibilitat, cal fer una exhibició de testosterona. Fer por. Al final, hi haurà decisions que es prendran més en funció de la por que de les conviccions. Les decisions dependran de si, per exemple, fa més por l’Estat o fa més por la reacció dels catalans, a l’hora de decidir si es posen o no es posen les urnes. Dependran de si fa tanta por un Estat que ja ha lluït el cap de Jordi Pujol en una gàbia, com si fos el general Moragues, que és millor arribar fins al final perquè no hi haurà presoners. Dependran de si el govern, la societat i els partits acaben fent por de veritat a l’Estat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!