Només ho diré una vegada

Comentari a El món a Rac1:

Encara que tots els àugurs del Cèsar pateixin d’allò conegut acadèmicament com a biaix retrospectiu i que en llenguatge popular és el “jo ja ho deia”, ningú podia predir l’abisme de què ha quedat penjat el final de la temporada no sé quina d’El procés.

 Doncs si això no es podia preveure, encara es pot predir menys el futur en una Catalunya convertida en el cafè d’Allo, allo amb René, Herr Flick, la sogra, els aviadors, l’espia anglès, i la Madonna del parell de melons en forma de victòria electoral com a sant greal.

Algú pot predir el resultat d’unes eleccions amb un partit amb el candidat a la presó i una successora designada?

Amb un president a l’exili com a candidat d’una llista en què no hi ha el seu partit?

Amb els antics democristians repartits entre ERC i el PSC, convertint Millo en un pioner?

Amb Iceta revertint la diàspora passant el rasclet a les restes del pujolisme menys gayfriendly?

Amb els indignats farts del bròquil viatjant al centre?

Amb tots pescant entre l’star system local?

O amb un altre partit que vol presidir l’autonomia que aquest mateix partit ha suspès?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *