Tian Riba Bloc

Píndola a El món a Rac1:

Seré dilapidat en plaça pública, però si em permeten la provocació,
els que s’haurien d’haver manifestat ahir no eren els autoproclamats
defensors dels treballadors, sinó els empresaris. Perquè la sortida de
la crisi no la protagonitzaran ni els sindicats, ni els governs creant
més funcionaris, sinó les empreses, que són les que han de crear
ocupació. Podrien reclamar menys burocràcia o sous vinculats a la
productivitat. O un contracte únic. De vegades, protegint massa el
treballador el que fem és impedir que es facin més contractes i que, per
exemple, hi hagi un 43% d’atur juvenil.

Respecte a les retallades, s’han de consensuar i s’han de fer bé.
Però s’han de fer. Amb menys ingressos, com es manté la despesa?
Demanant més diners per tornar-los en el futur a base d’apujar impostos o
traient prestacions als que ens vinguin al darrere? I si els sindicats
ens volen protegir, que es manifestin també a Madrid. Allà ens deuen, ho
diré en pessetes perquè s’entengui la magnitud de la tragèdia, 240.000
milions per a aquest 2011, i se’ns queden cada any en impostos 2,4
bilions de pessetes, que anirien molt bé a la sanitat.

Ah! I preguntem-nos a la kennediana manera què podem fer
nosaltres per al nostre país. Doncs, mirin, ara que estem en plena
campanya de l’IRPF, no abusar d’un sistema que no és gratis, sinó que
paguem entre tots.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!