tan ample com desconegut… La seua prosa uniforme i previsible sense ritmes desiguals ni particularitats lamentables ens transporta a un temps continu de memòries encertades a on tot està al seu lloc, sense esborranyar cap mania personal pel diacronisme estèril… Són poemes d’emocions tranquiles i recomanables sense ni un bri de mala llet còsmica, molt aptes per a recitar plàcidament en silenci abans de que vos passen per l’Escànner de la Digna Honestetat… A tots ens admiren les traduccions obliqües que flueixen sense per/versió… El poeta Fulano no es comporta com eixos tavaleters de percussions estridents i desafortunades que molestarien als transeunts, més aïna és com un viol·linista de partitures noves que fa pizzicatos d’aperitius lírics i la seua melodia en sordina arriba a l’interior de l’oïda com un murmuri de franquesa inextingible, gens gratuïta… Vivim una època consagrada a l’educació, tothom aposta per la formació contínua i el reciclatge espiritual, per això resulten tan extemporanis els llunàtics fraudulents que tenen la vana pretensió de sacrificar arbres per a que hom glosse el seu egocentrisme desenfocat: sí, necessitem més empapussadors que escriguen amb delicadesa sobre temes que no molesten, sobre temes que ens ajuden a percebre millor quina és la nostra expectativa correcta en l’Ordre de la Vida!… Sotano construeix les seues novel·les corals amb la mà ferma d’un director de cinema que té molta traça magistral per a coordinar multituds en interaccions brillants, i no com eixos pixapins amateurs que fan anar la càmera digital a les places i als mercats, per a captar escenes granulades i plànols prescindibles, destinats al caixó polsegós dels mals endreços… Mengano posa en producció una síntesi plausible de les tendències actuals sense caure en l’enramadament pastoril…”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però home, Joan Carles, dosifica’t, hui has penjat no vull pensar quantes entrades… Poc a poc les podrem llegir millor.
Acollonant el repertori fraseològic: unes poques més i l’ajut d’un bon informàtic i podries elaborar una màquina de fer comentaris culturals aleatoris – però “matisats”, això sí 🙂
Jo no tardaré en tornar, també – o això crec. Una setmaneta o això. Salutacions des del districte euclidià de les comarques centrals.
Emili