punk's not meat

Diuen algunes corrents místico-filosòfiques que la història és repeteix fins que la consciència col·lectiva no és capaç de comprendre, acceptar i trascendir les causes que provoquen els fets.

L’abraçada entre David Fernández i Artur Mas pel 9N feia suposar que s’havia entés que és impossible construir una república catalana sense acceptar el teu contrari, ( si el que és vol és construir una república catalana, és clar) ara bé, sembla que aquesta comprensió no és la que de moment impera i tot fa suposar que caurem una altra vegada en el ” i tu més”. Trist i adolescent tot plegat.

Sense saber el que s’hi cou per dins – les conspiracions, els traïdors a la “pàtria”, els agents secrets, la premsa i els seus altaveus – al final la voluntat popular és més simple i clara però els humans tenim la capacitat d’enredar-nos de forma al·lucinant.

Totes les bandes de la taula de negociació deuen i poden estar apel·lant a la coherència dels seus missatges de campanya electoral, però no hi ha res més coherent que la incoherència i l’acceptació que les coses sempre són contradictòries i en tota desició per coherent que sembli s’hi amaga sempre la desició contrària.

Jo encara hi confio, i si no a esperar un altre cicle històric i a veure si llavors ens en sortim o se’n surten. I d’aquí 10 anys o 10 mesos ja sabrem qui va fer que i què va fer qui publicat en un llibre mediàtic d’història contemporània.