R d'acció

Entrevista a Francesc Mateu, metge especialitzat en medicina tropical i director general d?Intermón Oxfam a Catalunya i Andorra.

– Què és el que el va decidir a col·laborar amb una ONG, com és Intermón Oxfam?

 Des de ben jove tenia clar que volia treballar en algun país, el qual necessités ajuda, i és per aquest motiu que vaig estudiar medecina tropical i en acabar vaig anar cap a Bolívia. Un cop allà, vaig trobar un projecte que estava francament bé, que el duien a terme cooperants d?Intermón i arrel d?aquest projecte em vaig quedar amb ells. Considero que ara per ara ésl a millor organització que hi ha. També, en un principi, per proximitat.

– Amb quins països està i ha cooperat Intermón i en quins ha estat present vostè?

 Al acabar la carrera me?n vaig anar a treballar, com a cooperant metge, a Bolívia durant 4 anys; després vaig estar coordinant l?Àfrica Austral durant 10 anys, que això inclou, Namíbia, Moçambic, Tanzània, Angola, Zimbabwe, Àfrica del Sud i algun altre país; després vaig estar cobrint projectes del sistema d?avaluació intern d?Intermón Oxfam portant tots els projectes fins al Fòrum de les Cultures.

– Així doncs, ha estat durant deu anys coordinant projectes a Namíbia. Com ha sigut l?experiència? Quins projectes i ajudes heu dut a terme? 

Namíbia és un país molt estrany. Pensa que només té un milió d?habitants, dels quals uns 600.000 o 700.000 viuen a la zona nord,amb el qual a la resta del país, pràcticament, no hi ha ningú. És un país molt curiós. És un país que no sembla Àfrica. És un país on pràcticament no hi haco rrupció, on tot està net, on tot està endreçat. Fins i tot és sorprenent el tipus de construcció, ja que no saps si estàs a la capital, Windhoek, o al bell mig de Frankfurt. Les estructures són absolutament alemanyes, els tipus de cases, els vidres. Ja et dic, és un país molt, molt estrany. I per aquest motiu, els projectes són molt diferents de la resta. Pel que fa als projectes de la zona sud, on gairebé no hi ha ningú, són granges d?estruços, escoles def ormació professional per gent que no són ni blancs ni negres, projectes de turisme solidari.

– Per tant, considera que Namíbia no es po tclassificar com un país tercermundista, no?

 Els nivells de pobresa de la població són considerables, el que passa és que pensa que al ser un país que tenen diamant si companyies pesqueres tan importants, al ser un milió d?habitants se?n poden sortir bastant bé. Ara sí, hi ha zones, que pel que sigui, continuen visquen com a tals.

– Et deus referir a tribus com els himbes, no? Què no accepten ajudes de les ONG per tal de mantenir les seves tradicions i seguir amb la seva cultura.

 Per exemple. Quan parles dels himbes, parles d?una gent que està molt allunyada de la civilització, amb una identitat molt pròpia i que no volen tenir cap mena de contacte amb la resta de persones. Excepte en alguns llocs, que han muntat una espècie de zoològics perquè la gent pugui veure els himbes. Aquesta gent i els massai de Kenya i Tanzània,  són cultures que han optat per fer vida independentment del que passa al seu entorn. I per tant, tenen un problema d?actitud respecte al desenvolupament.

– I l?ajuda que oferiu vosaltres al país, és directa o hi intervé l?Estat?

 Totes les ajudes que donem sempre són directes. Només intervé l?Estat en alguns projectes d?educació per tal d?assegurar la finalitat del projecte

– Deixant el tema de les ajudes, què és el que més impacta i atrapa d?aquest país? 

El que més impacta d?aquest país, a part de la capital, com ja t?he dit, és l?extensió quilomètrica que hi ha. Tu pots fer més de 300 quilòmetres per carretera recta i plana on difícilment trobes res ni ningú. Tambè sorpren molt que, tot i que en aquest moments no hi és present, hi ha l?herència del apartheid. Continuen havent barris blancs, negres i de colors, que ara només es mantenen perque la gent que hi viu, hi ha estat tota la vida. Tampoc seria normal que de cop i volta es barregessin. Es veu molt la distribució de barris i l?existència, en el seu dia, del apartheid.

– I pel que fa aquestes finques que organitzen safaris de cacera. Què n?opines? N?estàs al corrent, no? 

Sé de que em parles. I una de les coses curioses de l?aeroport de Windhoek, que abans no he esmentat, és que hi ha un departament d?armes, on els turistes poden llogar-les. En quan a la meva opinió? tal com està muntat tot això, no deixen de ser activitats extravagants de gent milionària, les quals prima molt més l?aspecte lúdic que a nivell social i tal. Són coses que no acabo de veure, tot i que es un muntatge brutal ja que els turistes creuen que estan caçant animals salvatges, quan es tracten d?animals que estan en captivitat disposats a ser caçats.

No sé quina gràcia pot tenir?

– Per últim, consideres aquesta feina gratificant a nivell personal o també econòmic?

 A nivell econòmic les feines de les ONG oblida-te?n. Qui vulgui ser ric que no s?hi dediqui. Jo considero que estic fent la fein amés maca que hi ha, i això, semblarà tòpic, però no té preu.  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!