El concepte d’àrea metropolitana o zona metropolitana, també anomenada àrea urbana o aglomeració urbana, es refereix a la regió urbana que envolta una ciutat principal i diverses ciutats satèl·lits. Una megalòpoli és l’àrea metropolitana formada per dues o més ciutats principals i diverses ciutats satèl·lits i també pot rebre el nom de conurbació. El concepte va ser utilitzat per primera vegada pel geògraf francès Jean Gottman, dins el seu llibre Mégalopole.
Aquesta és una llista de les àrees metropolitanes més grans del món amb estimacions per al 2005. Aquest és un tema controvertible difícil de quantificar, ja que, a diferència d’altres subdivisions nacionals, no hi ha fronteres definides per a les àrees metropolitanes. Les dades d’aquesta llista provenen del Report d’Urbanització Mundial de les Nacions Unides (2003). Les àrees metropolitanes inclouen les àrees suburbunes que envolten a les ciutats principals, així com altres ciutats importants properes que en conjunció funcionen com una sola conurbació.
Percentatges:
D’acord a l’estudi realitzat per les Nacions Unides, la proporció de persones que viuen a àrees metropolitanes amb una població superior als 10 milions d’habitants, és petita en comparació amb la població mundial: el 2003 era al voltant del 3%. Però, aquesta xifra augmetarà els pròxims anys, i s’espera que el 2015 arribi al 4%. El percentatge de població mundial que vivia el 2003 en ciutats amb menys de 500,000 habitants és del 25%. És a dir, un gran percentatge de la població mundial és urbana.
Nombre d’àrees urbanes:
El 2005 el nombre d’àrees urbanes amb més de 5 milions d’habitants era 46. El 2015 en seran 61. El nombre d’àrees urbanes amb més de 10 milions d’habitants era 20 el 2003, el 2015 en seran 22.
Projeccions:
D’acord a les taxes de creixiement poblacionals avui dia, s’espera que la ciutat més poblada del món el 2015 sigui Tòquio. La segona i la tercera posició seran Mumbai i Delhi, ambdues ciutats d’Índia. La quarta posició serà la Ciutat de Mèxic i la cinquena São Paulo les quals estaran experimentant taxes de creixement molt més petites relacionades amb el desenvolupament econòmic i social de Mèxic i Brasil respectivament, i una descentralització major de les seves economies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!