R d'acció

“És interessant treballar la informació a les dictadures com Cuba, Mèxic i la Xina”

“Si el periodisme serveix per a alguna cosa, és per posar el micro a qui no té veu”, afirma l’ex corresponsal de TVE

Sanclemente és expert a gestionar la cobertura informativa dintre de règims autoritaris. El corresponsal confessa que “és interessant treballar la informació a les dictadures com Cuba, Mèxic i la Xina.

Vicenç Sanclemente ha estat a cinc corresponsalies de Ràdio i Televisió Espanyola. Tres han estat obertes per ell mateix, dos de les quals són dictadures: Pequín i La Havana.

Sanclemente explica que a Cuba viuen pendents del que s’emet a Espanya, ” allí els periodistes d’EFE i de TVE són el Parlament, per tant t’omple de responsabilitat”. Els periodistes naturals de La Havana no fan preguntes, no els hi contesten, en canvi, el règim castrista tracta curosament la cobertura informativa que fa TVE de Cuba. Un periodista a Cuba “treballa més funcions que les purament periodístiques”. Si alguna cosa és profitosa pel que fa del periodisme a Cuba és que “tot el que es fa és nou, i encara queda molt per a fer”. Sanclemente s’ha convertit en un personatge molt conegut a l’illa comunista,   “un món molt petit”, segons l’ex-corresponsal. Sanclemente aclareix la situació: ” Em volien comprar – el règim-, havia de prendre partit; volia conèixer més el món; ha sigut el lloc que més m’ha agradat, i l’únic d’on he demanat marxar”.

“Construir una història als règims totalitaris és satisfactori: has de buscar tu mateix tots els elements que la facin veritat”, diu Sanclemente. Per exemple, al cas de la Xina, ha vist com deixava enrere el síndrome de Tian’anmen, “encara per justificar”, adhereix el periodista. Això va facilitar sortir als carrers de Pequín amb la càmera, li va donar accés a fer entrevistes a la gent. ” Si el periodisme serveix per a alguna cosa, és per posar veu al qui no la té”, recalca Vicenç Sanclemente. I amb aquest discurs, explica com va aconseguir alliberar a un periodista xinés que tenia llicencia, però tot i així el varen “linxar”. Allà no es reivindiquen les llibertats. El règim sempre ha censurat la lliure expressió. Al 2007 es comença a permetre als periodistes fer preguntes, però la informació està restringida. Segons Sanclemente, Al gegant asiàtic “les històries es troben als blocs: una eina cabdal per a la llibertat d’expressió a la Xina”.