Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Una de les dites catalanes més conegudes és aquella que diu “Ara ja em puc morir”, després d’haver passat un esdeveniment molt gran que ens hagi nodrit com a persona. El Barça ha fet història, i jo estimo molt el Barça, però no em vull morir… Com m’he de morir si no veuria jugar una reraguarda de parla catalana (Valdés, Busquets, Piqué, Puyol, Sylvinho), si no veuria els dos millors organitzadors del món (Xavi i Iniesta), si no veuria el millor jugador del món (Messi), dinamita pura (Samuel), força i coratge (Touré), elegància (Henri), pinya humana (Pinto, Bojan, Màrquez, Minuesa, Milito, Gudjohnsen, Hleb, Keita, Jorquera, Abidal, Dani Alves, Martin Càceres, Víctor Sánchez, Jeffren, Pedro), i un senyor de la casa a la banqueta (Pep de Santpedor). Com m’he de morir i no veure com els meus xiquets, Rosa i Guillem, gaudeixen de cada minut de joc i aprenen a estimar el club dels meus amors. I els meus pares, barcelonistes de socarrel, i la meua dona, i la meua germana, i tots els amics amics i amigues… tots aquells que m’envolten vibren com mai amb un club que ha conquerit el món futbolístic. Com m’he de morir i no viure l’entusiasme pur i dur que es viu arreu dels Països Catalans i no transmetre-ho a través d’aquest diari personal on line!!! Fa uns anys, en una obra teatral sobre Jordi Culé, deien que el cel era un lloc on el Barça marcava un gol cada segons a aquells de la messeta. Ostras, quin orgasme, sexe del dur… Però és que aquest mes de maig aquest cel, aquest paradís, ha baixat a la terra. Ja hi vivim al paradís, els barcelonistes!!! Diuen que d’aquí nou mesos hi haurà baby boom, perquè el Barça altera la vida sexual dels catalans i de les catalanes.
Anit a Amposta la festa va ser apoteòsica. A la tarda, centenars de joves ja omplien de color blau i grana els carrers de la ciutat montsianenca. A l’Aldea, les cases que donen a la N-340 lluïen infinitat de banderes blaugrana i, a partir de les 5, un nodrit grup de nois ja feia lluir les seues estelades i banderes blaugrana davant de l’infinit trànsit que passa pel poble. A Campredó, un poble especialment barcelonista, l’entusiasme era desbordant a tots els bars i a moltíssimes cases. I com a aquests pobles i ciutats, a la resta de la nació catalana. A Elx, a l’Alguer, a Perpinyà, a Manacor, a Calaceit, a Llíria, a Vinaròs, a Andorra, a cadascun dels indrets d’aquesta terra nostra que veu com el seu club més representatiu ens omple de joia i de prestigi setmana rera setmana.
Sí, tota una amalgama d’emocions i d’il·lusions s’unexien baix d’un sol crit: Visca el Barça…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja ens podem morir!!, xo encara no!!, hem de disfrutar molt més d’aquest equip. El futbol es reinvente, D.O. Barça. Ningú juga a futbol així, i el millor de tot, amb gent de casa, amb els millors del món i sobretot, per damunt dels enginyers magistrals (Xavi i Iniesta), un monstre del futbol: Guardiola.
Ja ens podem morir xeic…xo encara no!.
Salut!
a Roma també!! tant se val d’on venim.
Pos jo xalo perquè sóc independentista i barcelonista i perquè l’aspanyolot del morigan ha rabiat com un gos. Ell i la resta d’aspanyolots que hi ha als Països Catalans. Que rabien, que rabien, que rabien
Emigdi,
quina celebració a Elx la d’anit!!! Ací mai no s’havia vist res d’igual. Cante sol a la feina, cante sol pel carrer, cante l’himne del Barça allà on vaig de la ciutat. Aquest matí he vist un grup de xiquets cantant l’himne del Barça anant a escola. Es nota l’alegria en els rostres de la gent. I és que Elx és molt barcelonista. Ací varen nàixer Asensi i Marcial, te’n recordes d’ells.
Visca el Barça i els Països Catalans.
Jordi d’Elx
Ens hi vam deixar la veu Emigdi, els hooligans no es van ni sentir! Som grans, molt grans! Tricampions!!
tinc un somni, que vinguen Morhino i Cristian Ronaldo al Madrid, please !!!
Es l’unica manera que l’any que ve pot superar lo d’aquest any!
T’imagines, repetir un any aixi pero veient rabiar a Morhino i el “sulk” del Ronaldo setmana tras setmana …. 😉
La premsa anglèsa ahir resaltava els diferents que son a Barcelona, que no cobren de cap sponser, lo del unicef, que juguen els de casa, com han tractat a Messi etc etc …. jo afegiria el fet de que (de moment) no veiem els del Barça amb les seves novies o families a les portades de la premsa rosa, ni els importa mes anunciar calçonets que jugar a futbol.
Hola,
“ara ja em puc morir” només ho he dit una vegada: quan va néixer el meu fill. Això està per sobre de tot. El demés, ximpleries barates per entretenir al poble….
Com dius a l’apunt el cel és un lloc on el Barça marca un gol cada segons als espanyols, que ve a ser un orgasme semblant a estar follant amb la Carla Bruni vint-i-quatre hores al dia. Jo també crec que el morigan va rabiar com un gos anit. que continuï la festa catalana!
Todos los catalanes sois una mierda. Nunca he vivido en un lugar peor. En lugar de estar agradecidos a España, la odiáis. Sois una puta mierda. Viva el Real Madrid y Viva España. Es una vergüenza lo que estáis haciendo estos días. El futbol es sinónimo de Real Madrid. No os enteráis.
A veure si m’aclareixo. Esteu convertint un article sobre la final de la Champions en una mena de recerca de detectius. El follar ha superat l’orgasme del futbol. Per cert, una pregunta, el masdenvergenc és homosexual? Em perdo una mica. No entenc ben bé la discussió, però està fora de lloc en aquest bloc. Per a mi el bloc de l’Emigdi és el millor dels Països Catalans. Fa molt temps que el segueixo, hi intervinc quan puc. M’agrada la seua manera d’escriure i els temes que tracta. No entenc aquest embolic que s’està creant entre aquest España (no crec que pugui ser veritat el que diu), aquest masdenvergenc tan viril, el morigan sempre pel mig. És una llàstima perquè com he dit abans el bloc m’agrada molt i el visito diàriament. Sóc natural d’Elx, em dic Jordi, no m’amago sota cap paraigua. Sóc natural i resident a Elx, sóc català del sud i coincideixo amb la majoria de postulats de l’Emigdi en temes polítics i segueixo la seua carrera literària. Aquest bloc no es mereix comentaris tan barroers.
bon cap de setmana, Emigdi.
En aquest apunt hi ha hagut tot un seguit de comentaris fora de lloc,
que s’haurien d’evitar totalment. No he censurat mai ningú, tot i que
algun cop ho he pensat ja que la discussió ha superat els límits
permissibles. Ho sento per tots els lectors i totes les lectores.