BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Aviat arribarà el moment de la decisió i aleshores sí que caldrà que ens trobi units i també ferms en la nostra determinació per a poder donar amb èxit el darrer pas endavant.

La DUI serà per decisió dels nostres capdavanters o per decantació: «que fotin el camp, ja n’estem farts!» diran els nostres-amics carcellers-.

Una part d’Israel instal·lada des de dècades o fins i tot des d’alguna centúria a la terra d’Egipte va arribar un moment que va poder marxar vers la seva Terra Promesa, el seu anhel, el que és per a nosaltres «tota la nació» des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó, sense descuidar-nos l’Alguer i el Carxe.

Quan Israel va marxar d’aquell sistema que li era aliè no va tenir les coses fàcils, ningú, arreu, té les coses fàcils, però molts tenen la llibertat i les mans lliures per a poder conduir la seva nau a bon port, el millor port d’una mar convulsa però blava, una mar capaç de reflexar des de l’astre sol fins els més llunyans estels.

Quaranta anys va vagar Israel per l’aspre desert donant tombs i fent marrades fins que va albirar aquella terra, com la nostra terra, que regalimava llet i mel. Moisès, però, castigat per les seves indecisions no va poder trepitjar-la … ai las! No desitjo que li passi el mateix al President Mas i no ho desitjo per pur egoïsme personal i dels homes del BIC, de l’UPDIC i de Catalunya Acció, entre molts altres, que volen fruir-ne ben aviat.

Sigui per decisió o per decantació, la DUI, que ningú es pensi que ells ho faran -els nostres polítics- si a la vegada no ho fem nosaltres, tots els catalans independentistes, paralel·lament i al mateix moment.

Unim-nos i determinem-nos, ara per la DUI, la Declaració d’Independència homologada pel Tribunal de Dret Internacional de la Haia, i unilateral per sentit comú, Espanya no pot entrar en aquest joc i nosaltres com afer intern espanyol tampoc podríem, per tant la DI ha de ser unilateral -DUI-, de fets consumats, com per exemple el pacte amb l’Iran, o la formació de l’actual estat d’Israel, o la recuperació de la Independència de les Repúbliques bàltiques, o la DUI de Kosovo i tants altres exemples.

Un cop haguem fet la DUI caldrà fer el cor fort i el pols segur i esperar el degotall de reconeixements que des d’ara ja hem de preparar i decantar. «Feu primer els deures i ens entedrem» digué l’ex embaixador dels EEUU a Londres -poca cosa!- i no és l’únic que ens ho ha dit, perquè el món està assedegat de llibertat i independència, de justícia i també d’amor!

Catalunya té l’esperit lliure i l’anhel més gran de tots els pobles que es fan i es desfan.

Com digué Clinton a Barcelona «el món serà català o talibà»! que esperem doncs? compatriotes catalans!

Arribarà el moment de la decisió i aleshores sí que caldrà que ens trobi units i també ferms en la nostra determinació per a poder donar amb èxit el darrer pas endavant.

Bona Pasqua, Catalunya Lliure, homes i terra digne, plena, enamorada i independent!

Salvador Molins i Escudé, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC Berguedà. Soci de l’ANC i soci de l’ÒMIUM.