Dues lliçons que no hem d’oblidar d’aquest 9N i tot el xou que l’ha precedit:

9N i Mas: Dues lliçons d’un desastre que no hem de repetir.

Tot això que s’esmenta en l’article que adjunto al final d’aqest post es desmunta pel fet de que CDC vol una llista conjunta però no per la DUI que és el pas imprescindible que ens cal preparar i guanyar naturalment, sinó que la vol per la “Pregunta pactada*” com a nexe d’unió, realment el seu objectiu: negociar amb l’estat espanyol la tercera via -el conte de sempre- pactar amb qui et vol mort, callat i que no emprenyis -l’estat espanyol- encaixisme pur de sempre.

Hem de recordar i tenir ben present que el que Mas en diu la “Pregunta pactada” no va ser pactada sinó feta  per Mas i Duran, màxim amb la col·laboració indirecta d’ICV i feta empassar als altres en un atzucac ben preparat i premeditat de caixa o faixa.

La pregunta pactada, parir en tres la millor pregunta transforman-la així en una pregunta trampa i assassina que divideix l’electorat en tres deixant el SÍ-No com a tercera via impossible -un estat dintre ll’estat d’estats que seria espanya- pura ciència ficció inútil i refugi de tots els temerosos, uns llims d’impossible solució. Com és vol pactar un estat amb espanya? és que cada vegada la volem “fotre” més grossa i innútil, un engany descomunal d’estrets de pit i mala gent … enfonsar Catalunya en una follia inamovible, enterrar Catalunya dins de l’Espanya que la vol morta, supeditada per sempre.

Aquest 9N i tots els despropòsits de MAS i els seus col·laboradors imprescindibles i tota la claca que els dona cobertura, aquest nyap de 9N i tota la proposta que l’ha precidit durant dos llargs anys ens dona dues lliçons bàsiques que no hem d’oblidar mai:

1a Llicó: Si volem recuperar la nostra independència i esdevenir una nació major d’edat mai podem pactar res amb espanya i menys el referent a la nostra sobirania. Aquest va ser l’error de sempre de Mas i Cy -U, no sols error sinó ben bé el seu objectiu, la cúpula de CyU no vol la independència, ells no han enganyat amb les paraules però si amb els gestos i com sempre han jugat amb l’anhel dels incauts catalans. Miserables !!!

2a Llicó: Si volem guanya la nostra independència hem de procurar de totes totes que el nostre president -sigui la persona que sigui- no actui com ha actuat Mas davant dels catalans, davant de Zapatero i davant de Rajoy, presidents espanyols de torn. Mas segueix fil per randa l’objectiu de sempre de CiU: el poder pel poder -vergonyosament minso- però que aporta els sous al seu aparell de partit -uns diners catalans que cada mes els arriben des de Madrid. Mas amb la Consulta mai ha cercat acostar-se a la independència, sols ha estat un brindis al sol de democràcia per democràcia, tenim dret a decidir? -curiosament resulta que no! només tenim dret a fer el pallasso- I ara amb la darrera versió descafeinada de la consulta només vol la Consulta per la Consulta, a preu de saldo, surti com surti, les raons de cara al món s’han esfumat … Així com ho ha fet en Mas, ni en el planteig, ni en l’objectiu, ni en les maneres, ni en la flaquesa, ni en la rendició abjecte a les pressions espanyoles no ha de ser ni fer de cap manera el President que vulguem recolzar perquè capitanegi amb èxit el tram final de la Independència dels catalans.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre d’Updic, membre del BIC, soci de l’ANC.

—————

Arbitratge de Nash entre CDC i ERC

Podem analitzar la negociació entre CDC i ERC a través d’una aproximació a l’esquema d’arbitratge de Nash (el de la ment meravellosa).

Considerem que la màxima utilitat per CDC es donarà si aconsegueix imposar una consulta del govern i una llista conjunta presidida pel President Mas cara a unes eleccions (convocades quan li convingués més) que resultarien plebiscitàries.

Considerem que la màxima utilitat per ERC es donarà si aconsegueix imposar una eleccions plebiscitàries immediates amb punts comuns en totes les llistes sobiranistes, que inclouen una DUI immediatament després de les eleccions, però llistes separades.

Quin és el valor d’aquestes utilitats màximes? Crec que és molt més elevada per CDC que per ERC, ja que, CDC pot recuperar amb aquesta actuació una part dels vots perduts, però ERC més aviat només podria augmentar lleugerament el bagatge de vot que ja actualment li donen les enquestes.

En què consisteix per a uns i altres cedir per arribar a un punt d’encontre:

Per CDC vol dir bàsicament disminuir l’exigència de llista conjunta presidida per Mas i acceptar tots els punts de les CUP per al 9N.

Per ERC vol dir bàsicament acceptar ajornar uns mesos la DUI i donar ple recolzament a la consulta del govern.

Caldria determinar també, la utilitat de cadascú en el punt que representa el cas de desacord en les negociacions. Qui hi sortiria més perjudicat? Crec que ERC.

A partir de tot això, l’arbitratge de Nash seria aproximadament:

El punt proposat, Arbitratge, seria el punt que maximitza el producte dels guanys d’utilitat de cadascú respecte del punt de desacord.

Què representaria exactament aquest punt d’Arbitratge, depèn dels càlculs de les utilitats màximes i de les utilitats del punt de desacord. Però d’acord amb el que hem dit seria alguna cosa un 15% inferior a les aspiracions màximes de CDC i un 25% inferior a les aspiracions màximes de ERC. No arribar a cap acord, quedar-se en el desacord (on tots dos hi perden i podrien guanyar més, que no és un òptim de Pareto) podria representar un tret al peu al procés.

Podeu fer els vostres propis càlculs modificant els punt marcats.

La solució de Nash no vol dir que sigui justa, només pretén reflectir un resultat apropiat a la força de negociació de les parts en el moment actual.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!