Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Fa uns dies li dono voltes a una expressió que fem servir habitualment. La trobo normalment en frases com ara: no tinguis por; fes-ho sense por; no has de tenir por, etc.
Sovint hi trobo un sentit clar, en el que aquestes expressions volen ajudar a aclarir una situació; a animar; a recolzar un pas, o coses d’aquesta mena.
Però també trobo que hi ha moments en que no és aquesta la intenció; ni aquest el paper que juga la idea de sense por. Moments en que esperar a no tenir por no té cap sentit més que el d’aturar, i el de confondre por amb allò que provoca por.
(…)
(…)
Vull dir que crec hi ha algunes situacions on clarament cal fer alguna
cosa amb la por al cos. I que si es dóna cas com aquest, i seguíssim el
consell de "fer-ho sense por", o ens hem d’esperar, i esperar, i
esperar; o ho fem sense les cures necessàries que ens demanaria; o
obviem perill o atenció.
Per això penso que (això sí; mirant bé que estiguin descartades les confusions que podem tenir entre amb la por al cos
i coses com temeritat, salvatjada, bestiesa, o simplement fer el burro
(que en diem)), hi ha algun cop on alguna cosa la hem de fer amb la por
al cos. Sense cap problema afegit.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ens empeny o ens atura, però sovint hi és present. Molts d’anys, que l’hivern encetat et sigui favorable i el teu caliu ens escalfi i la teva empenta ens encoratge.