Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Bloc sense fulls:
Comento:
“Saül, no vull desmesurar-me, però algun elogi hauré de fer-te, espero no t’incomodi, algun t’hauràs de empassar, perquè sinó no sé com analitzar l’article de Salvador Sostres, i em sembla pot anar bé. Gràcies, en tot cas.
Estratosféric, il·legal, raquític, poc decorós, ardent, apocalíptica, pobre pedant obvi i matusser, sense estil ni gràcia, menors, caderneres funcionàries, barates, …..una bona col·lecció de tipus d’adjectius a l’article.
El trobo embolicat (confusions), presumptuós (es col·loca ell per sobre de quasi tothom, diria), pseudoacusador (llença unes acusacions que no justifica), intoxicant (confon judici amb evidència, per exemple), atabalat (vol dir massa coses alhora), atacant (en concret li veig un atac personal cap a tu).
No entenc a què apunta Sostres quan diu: “…per entendre de què i de qui
estem parlant.” Ho veig un embolic, perquè ho presenta com una
reclamació per la garantia de qualitat d’informació (seria el què)
però, a què treu lloc aleshores el “qui”? Li trobo malicia en intentar
disfressar d’evidència còsmica o semàntica un insult dirigit a algú en
concret.
Sobre “Hi ha una superioritat moral amb què l’esquerra pretén sempre alliçonar-nos, però al fons sol haver-hi un talonari.” cal dir que com a generalització és falsa, ja que hi ha molta d’aquesta suposada superioritat moral, però més que a sou com ell la marca diria que es deu a idees confoses fins arribar a la estupidesa política. De la de sou no crec hi hagi gaire de tant escampada que hi va. També penso que Sostres l’erra en situar-te en el grup d’aquests alliçonadors, ho veig com un mirar de quadrar no sé veure el què.
Sobre el vincle que fa entre la teva feina i la teva escriptura li hauríem de preguntar: Evidència?
“…En tindrà prou de titular el seu article amb l’evidència: “Catalanisme vist per un empleat“”, diu.
Això no és una evidència, és una valoració i judici que fa en Sostres de la que no podria fer mai contrast d’evidència i que com a acusació sona a buida. Perquè encara que es donés el cas del vincle laboral, d’aquí no se segueix la corrupció intel·lectual de que t’acusa. Si ho vol criticar hauria de ser fi, si més no, i assenyalar-ne detalls. Perquè tot i que t’adjectiva com a barroer…, s’equivoca.
Diu també que el decoro obliga a que els periodistes diguin de qui cobren, que això permetrà que els lectors ja no estem enganyats, i que “Hem de dur les ferides escrites a la pell perquè se’ns puguin llegir els somnis.” Uau! D’una pretensió també desmesurada trobo aquesta despistada al costat de les referències que fa a la moral.
“…i així cadascú escriurà per fi des del pla moral que li pertoca.” uf.
No conec prou la escriptura d’en Sostres, així que pot ser això s’hauria de matisar pensant en segones, terceres, o quartes intencions. No ho sé. Sí que he seguit aquests anys el teu treball, i no trobo elements per sostenir les afirmacions de Sostres, en cap cas, ni en els de més gran tensió i duresa.
Celebro la teva feina i el protagonisme que has tingut en les decisions de cap a on ha anat marxant l’ACN i altres assumptes del món de la informació i la comunicació. Ho celebro sovint…, encara que no ho faci en públic.
🙂
Afegeixo:
Si feu una ullada veureu que als comentaris es plantegen detalls interessants, anoto un parell.
En Jaume Pros fa un apunt: ARA, SOSTRES CONTRA GORDILLO (O DE COM EL DIARI AVUI S’ESTÀ CONVERTINT EN UN LLOC PERILLÓS PER ALS ARTICULISTES)
L’enllaç que anota en Lluís Soler i Turu ens duu al novembre de 2006, i em pregunto: és de per aquí que sorgeix la cantarella que duem anys escoltant de que o Mas o Montilla i la visceralitat antitripartit? Sinó, de ben a prop, segur.
Afegeixo el 27 de juliol de 2007:
…………………………………
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/140510
http://paper.avui.cat/article/cultura/170451/catalanista/empleat.html
http://jaumepros.blogspot.com/2009/07/ara-sostres-contra-gordillo-o-de-com-el.html
http://lluissoler.blogspot.com/
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!