Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Resistències.
Aquest apunt vol ser un regal a en Xavier Mir i Oliveras per l’aniversari de les conseqüències de: Jo també vull un estat propi.
I, si queda prou eixerit (l’apunt, eh!), sigui alhora un present per a la resta de la colla de pencaires de la Xarxa de Blocs Sobiranistes i EstatPropi.cat (també, per si no estàn al cas, els qui estàn de baixa).
Si hi ha alguna cosa a dir, la espero. I aleshores en faré un altre de més bonic.
Hi ha qui coneix prou bé el desgast que provoca la resistència.
Penso que hauríem d’atendre a les seves explicacions, experiència,
També em sembla que hauríem de fer primer una mica d’esbandida d’alguns, diguem-ne, mal acompanyants de camí per aquestes atencions.
Penso en coses com ara els planys o relacions de definició forçada. Alguns simplismes d’explicacions psicològiques (i després de llegir un apunt de Psicoapunts
afegiria que aberracions psiquiàtriques). Els compromisos fatalistes amb que hem embolicat la política. O els paquets d’oferta. Alhora en coses com els problemes de dolcificacions (si es pot dir així) o de esclerosis (d’aquelles que jo en dic resultes de: ofega un poble, una cultura, i en no poder crèixer es pot tornar rància, per exemple).
També crec és interessant al costat d’aquestes qüestions atendre (per a solucionar-les, no per a servir-les, eh!) les confusions que tenim entre suggeriment i imposició. Quedi com un apunt.
(…)
Hi estic donant voltes al tema de la resistència, i les resistències,
al costat del menysteniment i maltracte general que trobo cap a qui ha
resistit i ens permet recobrar una xic de decència política que fa
molts anys no es practica en els més poderosos, que, a la fi, estan
prenent decisions tant bèsties que no sé si com ells mateixos se les
aguanten.
Un punt en el que m’hi fixo molt és el següent (i així
quedi com alguna cosa més que una nota de recordatori, afegim que vull
cridar l’atenció): com són les resistències a l’independentisme? Paga
la pena escriure algun recull situat en l’actualitat política sobre
aquestes barbaritats de resistència a un compromís democràtic bàsic?
Com són les resistències al dret d’autodeterminació? A altres respectes
i garanties bàsiques? Si ens hi fixem una mica, no trobeu que
l’escàndol és ben passat de rosca?
…………………………………………
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!