(Torno amb el que estava abans de trobar el comentari que recullo als dos apunts anteriors.)
De converses i comentaris a: Èric and the Army of the Phoenix (1/5)
– Ara trobava una apunts de l’estiu passat.
Sabeu qui és el sr. Alex Reid?
– Alex Reid és un capellà catòlic irlandès. Mediador en processos de pau a Irlanda i al País Basc.
Un home ferm, diria jo per la experiència que vaig tenir en escoltar-lo en persona el juliol de 2007.
– Em va agradar molt com pensa. És detallista, conscient del que passa i
del que tenim a l’abast, respectuós amb coses que s’ho valen, i, entre
altres coses, d’una força i tranquil·litat que diria neixen del fet que
és home honest i amb molta estima.
– Parlava en el context del Primer Campus per la Pau (Girona, juliol de 2007) fet per Justícia i
Pau i la UdG, i més concretament, en el que es plantejava així:
Repte 2: Entesa mútua entre pobles. Processos de pau.
Conferència:
Mediació en els processos de pau. Sr. Alex Reid. Capellà catòlic
irlandès. Mediador en processos de pau a Irlanda i al País Basc.
– Sobre el que dic que m’agrada com pensa, el millor que us puc oferir és uns escrits on recollia el seu enraonar, es veu especialment en alguns detalls que remarcaré al final, i, tot i que segur que manquen les coses que no vaig recollir, diria que es veu bé.
Mediació en els processos de pau. Alex Reid; primera part.
Mediació en els processos de pau. Alex Reid; segona part.
Mediació en els processos de pau. Alex Reid; tercera part.
(…)
· No
es pot derrotar mai aquell qui lluita pels drets humans. Si hi ha un
conflicte que ha passat al carrer; i hi ha lleis, sentències, etc., i no
es poden conquerir les persones del carrer; és perquè el conflicte
afecta als drets humans.
· I li pregunto: “Això, quan ha
començat?”. Em respon: “Això va començar el primer dia que els anglesos
varen trepitjar aquest país”.
No són vàndals; és el conflicte irlandès que torna al carrer.
· Vaig dir-me: haurem de fer
alguna cosa; tenim responsabilitat, podem parlar amb l’IRA, l’IRA ens respecta.
Per començar voldríem aconseguir que aquest conflicte deixés de ser armat.
·
És una cosa fabulosa. El conflicte irlandès s’ha solucionat miraculosament.
((Diria que miraculosament pels que defensaven que era impossible, per
la resta, i per molta gent més aviat per molta i bona feina.))
((Aquí diria que hem d’atendre alguna de les aberracions que es
defensen des de postures de darwinisme social. Perquè segur que pot
sortir algú dient que encara hi manquen anys, quants? Vint? Comptats
des de quan? Des de demà passat??!!))
· 1ª lliçó: Dels carrers; perquè això s’aprèn als carrers.
El valor suprem és el valor de la dignitat de la persona humana. És un valor
absolut; totes les virtuts sorgeixen de la virtut del respecte a la dignitat.
2ª lliçó: Els conflictes polítics només es poden solucionar en una mesa
de diàleg. Sigui amb qui sigui que s’hi hagi de parlar: el diàleg és la única
forma de solucionar aquests problemes. No es pot solucionar amb armes. (…)
3ª lliçó: Després de la gràcia de déu, el recurs més prodigiós
que tenim és la dinàmica que entra en acció quan el femení i el masculí
s’uneixen i en diàleg. I això afecta al bé.
((Aquí afegiria que cal parlar-ne, amb això de la gràcia, i la gràcia
de déu em preocupa molt com s’usa i a quin llocs es col·loca aquesta
idea. També penso que és fonamental per posar-la en joc tenir clar d’on
surt i a què serveix. Però em sembla que entenc per on va l’Alex Reid.))
………………………………………….
Dels detalls de la tercera part us adreço a l’apunt, crec que ara en triaria massa, i ja he fet l’escrit prou llarg.
…………………………………………..
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!