Comentava farà un parell de dies un apunt que trobo a POLIBLOCS.CAT.
L’apunt, pplanteja i ofereix una resposta a la pregunta del títol: Es pot ser catalanista i espanyolista alhora?
Resposta que trobo inacceptable.
“(…) Catalanista
és aquell que, des de la seva òptica personal i creença política entén
que cal treballar per Catalunya. Aquell que estima Catalunya sense exclusions, amb ple sentit e la responsabilitat i d’acord amb la
legalitat vigent. Aquell que treballa, dia a dia, per fer de Catalunya
un lloc modern on els seus habitants visquin millor que el dia anterior. (…)
Puc ser catalanista i espanyolista
alhora? I tant. M’estimo Catalunya amb tot el cor i treballo cada dia
per que sigui millor, des d’una posició modesta, però ho faig. I tinc
plenament clar que quan més i millor treballo per Catalunya més i
millor ho faig per Espanya. I no cal fer res més.
Totes dues son una i sé que quan més estimo Catalunya més estimo Espanya.(…)” (Ernest Suñé)
Cal preguntar què entén per espanyolista. I qualssevol resposta és preocupant: que hi pinta la “legalitat vigent”? De fet tota la frase referida resulta preocupant, i veig molts problemes en el tractament del tema. Però us remeto a la lectura d’apunt i comentari pel que fa a la meva consideració d’inacceptable, perquè ara només voldria destacar-ne un parell d’aquests problemes:
1er) Vigilem que li hem d’acceptar si avalem la seva definició de “catalanisme”. Sobre la que la primera preocupació que no triomfi ni la definició PSC de
“catalanisme”, ni tampoc l’intent de casori d’aquesta amb la idea de La
casa gran.
I, com li ho comento allà (subratllo ara): “(…) Aquí trobo a faltar algunes explicacions dels coneixedors
del catalanisme, això és clar. Però, tot i que és evident que la
claredat no és garantia de gaire res més, tinc clar (valgui el que
valgui) que la oferta de definició i encaix del PSC (veig pels
comentaris que ets del PSC) és només una manera de estirar massa les
coses, i d’abandonar compromisos que em sembla deixen el catalanisme en
una cosa ben buida i sense sentit. En podríeu dir simplement tenir
consciència social (treballar pel bé comú, o alguna cosa així), però
aleshores no lliga amb alguna de les transversalitats que presentes. (…)”
i 2n) Vigilem alhora quantes coses hem d’obviar, enganyar o mentir si li acceptem la seva definició d’espanyolisme. Greu per moltes bandes, de les que només en destaco dos detalls de violència espanyola de mena, i ben actual, que no sé com un polític o persona interessada en la política pugui obviar sense que li xiulin les orelles a cada moment, per exemple.
“(…) Que això passi quan el partit polític que governa Espanya és el mateix
que governa Catalunya demostra fins a quin punt el respecte a la
diferència és aliè a la naturalesa de l’anomenada nació espanyola.”
“(…)
R.-Las dos características que asocio al nacionalismo nos las cumple el
catalán. En cambio, sí las vemos en el español, que considera que la
lengua propia es mejor que las demás, superior a las otras. El segundo
rasgo de los nacionalismos lingüísticos es que la lengua de la nación
se considera tan buena que lo mejor para los demás es que la adopten y
substituyan esa lengua por la suya. (…)”
…………………………………..
http://www.poliblocs.cat/articles/es-pot-ser-catalanista-i-espanyolista-
alhora#comentaris
http://www.sobiraniaiprogres.cat/noticies/70-anys-espoliats
http://www.sobiraniaiprogres.cat/noticies.php?uri=70-anys-espoliats-1
http://independencia.corank.com/tech/story/les-Xiii-Jornades-de-Sociolingstica-da
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
veig que tu també Silvia.