Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

29 de desembre de 2006
0 comentaris

L’honor dels qui sigui.

Llegia fa un parell de dies a El Debat.cat-Diari Digital de Catalunya:

(copio la notícia)
Amnistia insta a "felicitar" Bush per l’aniversari de Guantánamo

Amnistia Internacional
(AI) vol tenir un detall amb el president dels Estats Units, George W.
Bush, i pretén aconseguir que el màxim nombre possible de persones
signin la
targeta de felicitació
que l’organització vol fer-li arribar el proper 11 de gener. El motiu?
El cinquè aniversari del camp de detinguts de Guantánamo. Entre
d’altres motius, AI "felicita" Bush per "mantenir un centre de detenció
il·legal obert durant tant de temps davant la passivitat de la
comunitat internacional".

A més a més, l’ONG també destaca que
el president dels Estats Units intenti "reduir a cendres la Convenció
de Ginebra [que aplica el dret internacional humanitari als detinguts],
després de més de mig segle de vigència". Haver fet desaparèixer a un
nombre desconegut de persones, descobrir que hi ha humans sense drets
humans i mantenir sota detenció prolongada a centenars de detinguts
sense càrrec ni judici són altres dels "mèrits" que porten a AI a
"felicitar" Bush. Finalment, li demanen que tanqui el centre de
detenció.

("Felicita" a Bush)

Em sembla una bona iniciativa, i signo. Trobo que és prou interessant el toc d’atenció que provoca al què anomenem comunitat internacional; i a les persones en general. A cada un que puguem fer alguna cosa com ara desestimar un tribunal, o un judici, que accepti "declaracions" fetes sota tortura; per exemple. O demanar responsabilitats per voler cercar excuses per no respectar drets bàsics. O exigir als nostres governs la fi de tota tortura, amenaça, o violència, estatal.
(…)

(…)
M’agrada pensar que pot ser també arribés a ser un fre a les
observacions internacionals que es preocupen tant per "la sortida amb
honor de la primera potència". Sé que aquí la cosa es complica; però el
què vull assenyalar és que aquest "honor" com a prioritat em sembla
preocupant.

Crec que
per començar és més encertat pensar que ja n’hi ha prou de fer befa de
treballs com els d’Amnistia Internacional; i a sobre fer-ho per poder
suportar els abusos de governs (i altres poders) prepotents, sectaris,
i, fins i tot terroristes.

Crec que és més encertat pensar
sobre com aturar determinades decisions o accions governamentals (o
dels poders que sigui) quan no respecten drets bàsics; que en cercar
maneres de continuar acceptant aquestes violacions.

Crec que és
interessant i encertat atendre a com s’han utilitzat paraules màgiques
(i com s’utilitzen; efectes que es preveuen, que tenen.), o com
s’utilitzen -podríem dir-ne- rendes de memòria; o demagògies;
informacions i desinformacions.

I ben al cas trobo afegir una altra acció interessant d’Amnistia Internacional; en relació al debat sobre la llei de restitució que s’esta fent al Congreso.

España: ¿Hacia una ley de punto final?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!