– Editorial:
– Comento:
Gràcies, editor, per apuntar aquest problema. A veure si faran alguna cosa els qui correspon actuar.
Quin paper hi juguen aquí les juntes electorals?
Haurien elles d’informar bé al ciutadà?
Ho han fet i no ho he escoltat?
En saben?
Ho faran?
O és que només saben que funcionar mecànicament i censurar anuncis esclaridors?
També em pregunto si aquest ús de la marca blanca no és, per fi, un clar símptoma de consciència del PSC de manca de credibilitat. Sap greu veure que CpC es deixi utilitzar així.
Sortint de l’editorial, i disculpi que utilitzi el títol com a lligam, el canviaré una mica i m’esplaiaré a respondre l’ex, per mirar d’esbrinar què li passa pel cap.
A qui es presenta aquí com a ex, li diria que la dimonització en política actualment és una presa de pèl i unes quantes coses inacceptables més. És una tàctica retòrica que utilitza normalment qui no té res a dir o qui vol generar seguidors estúpids en els millors dels casos (i aquests ja són prou lamentables). En el pitjor dels casos, i la història recent i present ens en dona prou exemples, és foment i pràctica de lletanies totalitàries per a generar confusió i crueltats ja conegudes, també.
A més de ser portaveu o exemple de la manca de respecte polític ….. claaar!!!!, aquest ex deu ser, pot ser?, d’aquests independentistes d’oposició! Juguem a les endevinalles de quines coses li passen pel cap?
Vejam…..
1) “A la oposició! ar! no sigui que al govern feu alguna cosa que hi pugui ajudar!!”
2) “A la oposició” er! no sigui que em trobi amb que ja no puc plorar¡¡”
3) “A la oposició! ir! que jo no vull haver de patir”
4) “A la oposició! ò(r)! que no m’agrada el pla d’anticorrupció!!”
4) “A la oposició! ur! ui, aquí se m’ha acabat la imaginació!
Penso que quan algú no té altra cosa que desesper o ràbia per a fer anàlisi, crítica, acció o aportació política (per exemple) es pot muntar un dimoni per no deixar-se i abandonar-se, d’acord. Diria aquesta és una de les necessitats que generen determinades resistències i pervivències, i que només és acceptable com a estratègia intel·lectual.
Però, però!, si no és que m’ho miri molt malament, ara no és època en que això sigui ni el cas ni adient, de manera que passa a ser inacceptable perquè esdevé més d’allò que els monstres del XX ens han llegat i encara ens volen llegar. Per activa i per passiva.
………………………….
http://www.directe.cat/editorial/no-ens-prenguin-el-pel-13477
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!