Indústries i caminars.

Continuant amb el que deia sobre estratègia, anoto detalls de conversa a Sumem per la Independència. Em sembla que poden ajudar a situar els problemes que veig i a veure canvis que necessita el discurs per la independència.

… no parlo de preferències personals, parlo del que conec de
plantejaments anteriors, i de les declaracions en que es presenten els
líders. Parlo també de les raons que has anat presentant i que hem
comentat i discutit per la xarxa. El missatge que domina és que us
presenteu contra, i sobretot contra, ERC. Fins a límits de distorsions
de la realitat que freguen la infàmia. Estaria bé que fos d’altra
manera, es pot fer canvis, suposo.

Fa temps que miro d’explicar que
un dels pocs punts forts que ha anat tenint el moviment independentista
per avançar, prendre força i forma, al costat d’altres punts forts com
ho són les raons de justícia, de dret, de radicalitat democràtica, de
dignitat, respecte, etc., és que no necessita distorsionar la realitat
per a presentar-se. En clara oposició als contraris i anti
independència, que duen temps i temps fent floritures.

No puc dir que lamenti el rigor, ni que sigui considerat extrem.

La preocupació bàsica és que no és bo jugar al que combatem, i que em
sembla que una bona eina de combat aquests anys, i clau d’èxits, ha
estat una persistència que ha acabat amb molts anys de negar
evidències, fets, història, drets, etc.: unes de les armes d’unionisme,
autonomisme, o altres formes d’anar mantenint aquesta situació és la
distorsió de fets, realitat, o la negació de possibilitats (mirem-nos
declaracions i afirmacions, arguments, raons, etc., que han anat
funcionant tota una transició…, i en anys i anys previs, i encara
algunes a l’actualitat.), i crec que no ens convé presentar-nos amb les
mateixes cartes del què combatem, per a poder ser diferenciats, en
aquest tema que assenyalo, per poder suportar bé el contrast entre dit
i fet i a la inversa. Sobretot ens convé respecte a la observació i a
l’enteniment, per a convèncer.

Tampoc no ens podem permetre simplificar, i això crec que es fa per
qualssevol que afirmi que la “davallada” (cosa que discutiria) d’ERC es
deu a que “han abandonat o traït l’independentisme”. És insostenible si
no obviem quasi tota la realitat que envolta el cas i tema (eleccions,
mitjans, catalanofòbies, i tela!). Ja ho dic, crec que no ens ho podem
permetre, ni per coherència, ni per exigència, ni per respectes, ni per
estratègia de convenciment (que no sotmetiment clàssic a versions i més
versions…) ni per interès.

Després de la despistada del tema, crec que no ha quedat clar allò de
les diferències. Però em sembla que el podríem concloure (cloure?) amb
un detall: per treballar aplegats ens és menester deixar-nos de
definicions i projectes a la contra de qualssevol (persona, grup,
iniciatives vàries, detalls, passat, història, etc.) que fa feina
(donem per fet que per la independència, i n’hi ha de moltes menes, de
feina). Ens cal alhora ser curosos en el discurs polític per moltes i
vàries raons, entre elles la d’estratègia d’aconseguir la legitimitat
democràtica i convèncer molta gent que s’hi sumi aviat. Convèncer,
torno a repetir, i la estratègia que trobo prioritària és la de no fer
joc de distorsions i ser rigorós, o curós, expressió que aquí m’agrada
especialment.

Una meva conclusió:
“Crec que la unitat que cerquem està en el
respecte, honestedat i rigor en la observació. I ja la tenim. Penso que
és bon criteri i pla de treball perquè fa clara diferència amb
l’unionisme (que es basa en manca de respecte, deshonestedat, i gens de
rigor en la observació) i amb el passotisme.
No se dir què hi manca,
però diria que la idea d’unitat com a espai, com a espai o espais on
ens trobem, i definits d’aquesta manera s’hi adiu força al què està
succeint amb l’independentisme. És en aquests “llocs” que ens trobem i
unim.”

…………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/140213
http://ur1.ca/7le2

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!