Indústries i caminars.

De Suïssa estant:

“(…) Els que no estan d’acord
amb les posicions de la senyora Díez, que suposo i espero que siguin
molts, podien no anar a la conferencia o anar-hi i en el torn de
preguntes posar les coses clares. El camí de les escridassades i la
violència no és el correcte, sobretot quan les urnes tenen la boca
oberta perquè tothom posi la papereta que vulgui.  (…)”

Comento:

“Penso que tens raó, i que a més de tenir millor informació sobre les
idees polítiques que defensa la senyora Rosa Díez, si a la conferència
se li plantegessin preguntes, milloraríem la comprensió del què passa,
i tindríem algun que altre benefici.

Penso en que es pogués respondre i anotar el que sosté, qüestionar-ho
allà on es pugui si no ho vols acceptar, comentar-ho, i recordar-ho per
quan calgui contrast (amb el que facin políticament, o amb coses que
ens sembli hi ha xoc, per alguna anàlisi).

No tinc notícia de quines coses va explicar, i la notícia són els
aldarulls. Aquí tindríem un altre benefici si es planteja la
discrepància enraonada. Sí que la he escoltat al matí a Ràdio4,
trobo discutible la seva consideració de què és fer política, i també
anotaria que sosté que els referèndums per la independència que estem
fent “són una anècdota”.

Ho ha repetit un parell de vegades al menys, seguit de la cantarella de
que són, a més, coses que “a la gent no importen” i “nosaltres (diu
Rosa Díez), els polítics, ens hem de preocupar del què importa a la
gent“.

 
A una conferència li podríem preguntar, aleshores: en quines coses es
basa la seva afirmació de que sap “el què importa a la gent”? És
olfacte? Anàlisi d’observacions curoses? Algun estudi que pot presentar
a contrast? És malevolència? Quina cosa n’afegeix a la realitat que vol
vendre perquè el pes d’aquests referèndums passi a ser “anècdota” (que
en diu en to despectiu, de res d’importància)? Ho recordarà d’aquí una
mica, i acceptarà que o es va equivocar o declarava coses amb mala fe?
Ho recordarem? O seguirem amb sorolls i que la diguin grossa qui vulgui
i no passa res? És esgotador, trobo.”

I tenim maneres de mostrar-li, així com força material per donar informació a l’auditori, detall i detalls de la importància, de les importàncies, o importància a diferents bandes que tenen aquests referèndums.

A diferents bandes. Un parell de pes els trobareu a les dades i anàlisi que ens ofereix Xavier Mir a: Llavaneres, una setmana després del 28-F, com a exemple i en trobem molts, li podem adreçar a qui ho pretèn negar.

“Sant Andreu de Llavaneres, aquest municipi del Maresme amb fama de
benestant, acomodat i fins “pepero” a causa dels anys d’alcaldia de Víctor Ros, va fer la consulta diumenge passat.
1.067 persones van dir que volen que Catalunya sigui un estat
independent. No estem parlant d’un sondeig ni d’una enquesta ni de
dades desfasades que calgui actualitzar. Estem parlant de persones de
carn i ossos que diumenge passat es van acostar al Casal i van triar
una de les cinc meses amb les corresponents urnes que hi havia -la que
els oferia un somriure més captivador. D’aquesta dada se’n poden treure
unes quantes conclusions. (…)”

Avui fa un any érem deu mil a Brussel·les, anem cap a Ginebra, el referèndum segueix

… i hem caminat i fet bones feines…
i els referèndums…..,

comença una nova etapa
“(…)
l’etapa en què la gent ha refermat les seves conviccions democràtiques
i el seu compromís de ciutadania amb el municipi i amb el país. L’etapa
en què alguns han perdut un tren que no tornarà a passar.”

……………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/161534
http://www.rtve.es/radio/radio4/
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/160982
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/161527
http://deumil.cat/index.php?board=2;action=display;threadid=2061

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!