Contra aquest encaixonament:
Afirmació.
Després de temps i temps de no poder ni pensar en tu,
solventat el problema-intoxicació dels impossibilistes,
esclarit l'embolic entre en i amb,
en la història d'amor a quatre moviments,
Una història d'amor: Senyores i senyors músics, espectadors, ...
segueixo preguntant-me una cosa:
"(...) Senyores i senyors músics, espectadors, periodistes, polítics, artistes, ciutadans, catalans, ara, després d'aquesta bona simfonia en (de?) quatre temps (ai, quatre moviments), què toquem?"
Diria que toquem el futur, si em permeteu l'expressió.
I parlaria de quantes ganes en tinc de fer l'amor amb tu.
