Ens informen de Batasuna que el procés de pau a Euskadi ha
estat portat pel govern central a via morta. Jo diria que tenen raó; i que no és "una qüestió d’opinió".
Em fixo en un detall de les declaracions que he escoltat:
El president del govern espanyol diu al portaveu de Batasuna que no digui que el procés està en via morta; que "no digui aquestes coses".
I em pregunto:
(…)
(…)
– Amb quina
autoritat un president de govern pot dir al portaveu d?un partit (o a altres
veus) que NO DIGUI AQUESTES COSES? (Crec que ho ha dit amb majúscules)
– És que Rodriguez Zapatero afirma que menteixen els qui
diuen que el govern central ha portat el procés a via morta?
Em sembla que ho ha dit en aquest sentit. I aleshores jo també estaria mintiendo.
Encara que jo m?estimo més dir-ne
que estaria equivocada; perquè el què veig són moltes evidències per
acceptar que és cert el què ens diuen des de Batasuna, i que jo mateixa
observo.
Vull dir que més que l?ordre de no dir,
demanaria explicacions, fets, detalls, coses que no veig, que no sé,
etc., que em portessin a veure com, on, m?equivocava.
I tant de bo! O, en un altre sentit, atendria a coses com ara
propostes, plans, canvis de postura, accions concretes, etc. Però de
cap manera a una invitació a "no digas esas cosas".
Cal afegir que primer demanaria aclariments per
saber si el president espanyol es refereix a que no és cert que estem
en via morta; o si es refereix a que no és cert que és el govern
central -o pot ser hauríem de dir la representació de l’estat espanyol-
qui ha portat el procés a aquest lloc.
Però la via morta, i el paper de l’estat, versions oficials, transició, mentides d’alguns informadors, paper del PP, poderios, etc.; fa mesos que les tinc clares. I no he observat canvis significatius.
De
manera que no li acceptaria que no estem en via morta. I li acceptaria
que hi ha copartíceps; sí. Però que la responsabilitat és seva. També
la d’apel·lar al que sigui menester per acabar amb la violència de la
oposició del PP; i les intromissions polítiques que observem.
Via
morta. Crec que ho podem dir clarament fins que des de l’estat no
assumeixin que no es poden fer segons quines conciliacions; que no es
poden decretar concòrdies; que no es pot negar la història; que no es
pot fer callar algú per autoritat; que a aquest per se li diu autoritarisme.
Si un cas es pot fer callar a algú amb
autoritat; que és una cosa ben distinta. I que en el cas que tractem,
clarament s’hauria de basar en evidències, fets que contradiguin; però
de cap manera en pressions politico-economico-constitucio
-militar-territorials-interessos de partit-electoralisme-etc. Ni en
mentides.
Per acabar avui, crec que sí podríem sortir-ne d?aquest lloc de via morta. Podríem si el govern fes
coses com ara respondre amb claredat a la oposició (que menteix molt sovint), i a mitjans que sí menteixen;
si des de la representació de l’estat s’acceptes responsabilitats i implicacions de voler de debò el diàleg al què
està compromès. Que respongui el què faci falta, començant per ell mateix; i que respongui bé, però que no digui que no diguem.
Bàsicament perquè unes bones i honestes respostes del govern segur que ens portarien a llocs millors.
I els ciutadans podríem fer també bona feina si, en lloc d?acceptar
(i alguns fins i tot voler) ?consensos? i ?concórdias? aviciades de transició, exigíssim al
govern que acomplís aquest mínims. Per començar.
I
de seguida que abolís la
llei de partits que es varen fabricar amb el PP; que acomplís amb les
obligacions de vetllar pels drets dels presos; que assumís la
responsabilitat
de les accions i conseqüències del GAL, de les detencions i accions
judicials improcedents, tortures (Com a representant de l?estat algú ho
haurà de fer en un o altre moment.).
I també
feina ciutadana és assumir les nostres responsabilitats; que en tenim.
La primera que crec hauríem de
contemplar en el tema que tractem, és la de no deixar-nos embolicar en
polítiques de por. I de seguida tenir ben present el valor dels drets
civils.
Ara sí acabo. Amb un desig: que el poble basc es mantingui ferm. I que
el poble espanyol deixi de seguir burdes consignes anti-democràtiques.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
D’aquesta actitud de Zapatero se’n diu "sectarisme", i és un dels senyals identitaris del PSOE: qualsevol que no pensi com ells s’equivoca i ha de rectificar. És el progressisme del segle XXI.
El problema de aquest senyor, el ZP, és que es creu que enganyarà tothom com els polítics catalans (allò de "respetaré el texto que salga del Parlament"). I dic a polítics perquè jo els conec molt bé.
El ZP és un mentider compulsiu i un hipòcrita delirant. A Europa ja el coneixen, i la prova la té quan Alemanya i Àustria li van dir espavila’t quan hi va anar a demanar ajuda contra la immigració clandestina després del "papeles para todos"