Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Ahir vaig participar en la cloenda del Correllengua 2006.
I una de les coses que varem fer és visitar, a Salses, un monument ferm, bonic,
amable; entre altres coses. Un monument que té una història fabulosa, de la que
faig cinc cèntims.
1. Un símbol ben català
tenim prop de Perpinyà.
(…)
"Resultat d?un treball de vint anys de penes i treballs; i entrebancs. El
major entrebanc! el de l?estat francès. Al que no feia gràcia un monument per
assenyalar la entrada als Països Catalans.
Si l?haguéssim anomenat la Porta del Rosselló no hagueren trobat
problema; però; dels Països Catalans…
Varem haver de canviar dues vegades el lloc d?instal·lació de la porta; aquest definitiu
és el tercer. Primer era allà (en el pla al costat de l?autopista. No! per
diverses "raons", diu l?estat francès). Després allà. Lloc on es va
fer una plataforma; un dineral. Aleshores que si això, allò, massa prop de la
carretera, etc.
(11. Per contra el "préfet" Bonnet,
ens tractà a cops de fuet.)
Després l?arquitecte veu en el codi d?urbanisme que si és una entitat pública la
que vol fer un monument, ja no cal demanar permís a l?estat. De manera que
donem la titularitat jurídica a l?ajuntament de Salses.
(9. Salses, la noble batllia.
ens va ajudar quan calia.)
La idea primera era més gran; tenia fins i tot un ascensor per poder pujar al
monument i mirar el paisatge. Es recollien diners, entre la gent. Veníem pedres
simbòliques al preu de 100 francs (unes 2500 pts.). I va haver
4000 subscripcions. Però no era prou.
(15. I les pedres, per milers,
es vengueren pels carrers.)
El panorama ha millorat. Així, que les traves que va posar l?estat, en aquest
sentit ens ha beneficiat."
6. La Porta és dalt d?un massís,
oberta als vents del país.
24. És el fruit de molts afanys.
I que sigui per molts anys !
Aquestes són algunes de les paraules que ens va dedicar ahir Miquel Mallol. Ens
va fer una petita explicació de la porta dels Països Catalans que hi ha a
Salses, i parlà en nom de l?associació Porta dels Països Catalans. Molt agraïda
per la part que em toca a tota aquesta gent.
He afegit uns fragments malendreçats de l?auca de la Porta dels Països
Catalans. La podeu trobar millor a la pàgina de l’auca de la Porta (aquí).
I de moment; fins que endreci algunes idees, només vull afegir
que és ben greu que el poder d?un estat treballi a la contra de qualsevol
poble; en aquest cas el poble català. I, com a ciutadana de Catalunya, afegeixo
un agraïment a La Coordinadora d?associacions per la Llengua: CAL. Pel correllengua
i per la tasca que fan.
El panorama ha
millorat, i molt, respecte al que havia de ser el primer emplaçament. I diria
que ha millorat fins i tot comptant amb que les mides del monument varen haver
de minvar.
Però, diguin el què diguin els nostres polítics; i
especialment pel què diuen i fan alguns dels nostres polítics; la nostra
llengua necessita un bon tractament d?estima i cura; així ho crec.
A ells els diria que, per començar, rumiïn aquesta idea:
malgrat sembla que ens hem aviciat a explicar històries en termes evolutius (d?esperar,
esperar, esperar, etc sense punt), hi ha coses que clarament no esdevenen per
evolució; sinó per decisió, voluntat, intenció, i coses així.
I als ciutadans ens convé ésser més exigents amb l’ús de la llengua. Jo personalment ho agrairia per poder millorar el meu català. I, per provar d?engrescar-nos,
comencem fent una mica d?atenció als tons que es poden arribar a perdre. I als
problemes d?enteniment i de percepció que diria ens arriba a provocar pèrdues
com aquestes.
De l’auca: Text: Ramon Cuéllar / Joan Vilamala.
Dibuix: Jaume Gubianas i Escudé.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolguda Sílvia,
M’ha fet molt de goig la teva pàgina.
Pots entrar al meu web i trobaràs un feix d’auques.
L’objectiu és de difondre la cultura catalana.
Ramon Cuéllar i Sorribes
http://www.rodolins.cat/