Indústries i caminars.

Pacto Internacional de
Derechos Civiles
y Políticos

Resolución 2200 A (XXI) de la Asamblea General,
aprobada el 16 de diciembre de 1966.

PARTE I

Artículo I

1. Todos los pueblos tienen el derecho de libre
determinación. En virtud de este derecho establecen libremente su condición
política y proveen asimismo a su desarrollo económico, social y cultural.

2. Para el logro de sus fines, todos los pueblos pueden
disponer libremente de sus riquezas y recursos naturales, sin perjuicio de las
obligaciones que derivan de la cooperación económica internacional basada en el
principio de beneficio recíproco, así como del derecho internacional. En ningún
caso podrá privarse a un pueblo de sus propios medios de subsistencia.

3. Los Estados Partes en el presente Pacto, incluso los que
tienen la responsabilidad de administrar territorios no autónomos y territorios
en fideicomiso, promoverán el ejercicio del derecho de libre determinación, y
respetarán este derecho de conformidad con las disposiciones de la Carta de las
Naciones Unidas.

Suposo que no seran les mateixes disposicions d’aquesta carta el que fan que a Espanya no permetin l’exercici d’aquest dret.

I que diguin que no som un poble, penso que més aviat ens hauria de
provocar riure, que no pas la submissió als seus decrets sobre el què
és o no real. Si no és que els catalans ens considerem inferiors i ens
empassem alguns contes. O és que tenim alguna prevenció "democràtica"
insalvable.

(…)

Hi ha uns tractats entre nacions que obliguen a
defensar, garantir, i fomentar uns drets i llibertats bàsics. Però
sembla que ens anem acostumant a mancances, incompliments, mentides, i
fins i tot a un cinisme que em sembla cal que adjectivem de cinisme
polític modern, o alguna cosa així.

Per què (i en parlava una mica l’altre dia: Cinismes)?
Doncs perquè crec que sobrepassa fins i tot el límit més exagerat que
pugui trobar en l’accepció normal que donem actualment al terme
‘cinisme’. Vull dir que més que el fet de no tenir cap mena de
compromís o consciència moral (def. i em sembla que comprensió bastant
generalitzada), estem davant la barra i l’èxit d’una moral clàssica de
cara a la galeria. Un tipus de moral que anomenem així crec que per
tranquilitzar-nos no sigui cas.

Així, afirmo
que el fet que s’incompleixen els compromisos signats té a veure amb
amb l’adopció d’una moral, d’una determinada moral que em sembla
anomenem "doble moral" i ens hi hem acostumat. Terme que em deixa
aturada perquè em porta a preguntar-me massa coses, i no m’explica res.
Doble? Què vol dir aquí ‘doble’?

Crec que aquestes mancances, i
unes quantes que observem de similars, a un estat de dret, haurien de
ser notícia de portada fins que es solucionin.

Pot ser ara que canviaran a Espanya el nom al Ministerio de Fomento,
els quedi allà un espai per al foment dels drets que tenen compromesos
com a nació a les Nacions Unides, com a estat que ha signat aquesta
carta, i altres compromisos de llei internacional.

Què
hem de fer a Catalunya? Jo faria una aturada general indefinida en el
temps; i ben definida en la reivindicació; que no la utilitzi ningú
mediàticament per a interessos de "desgast"; sinó que deixi ben clares
les exigències bàsiques que posem sobre la taula.

Ja
sé que no és res de nou el que assenyalo. Però penso que va bé
recordar-nos-ho. Primer perquè els ciutadans també som responsables de
tants d’atacs a drets bàsics. Segon perquè és esgotadora la política
que anem fent de posar pedres i males explicacions sobre la violació de
drets i llibertats; que, si no vigilem, ja ni recordarem aviat.

…………………………………..

http://www.derechos.org/nizkor/ley/pdcp.html

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!